covard

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈβart/ⓘ
	balear /koˈvaɾt/, /kuˈvart/
Occidental:	nord-occidental /koˈβart/
	valencià /koˈvaɾt/, /koˈβaɾt/

• Rimes: -aɾt
• Etimologia: Del francès antic couart, de coe ‎(«cua»), per l’animal que amaga la cua entre les cames o gira cua, segle XIV.

covard m. ‎(femení covarda, plural masculí covards, plural femení covardes)

1. Que no té coratge.

• acovardir
• covardament
• covardia

covard m. ‎(plural covards, femení covarda)

1. Qui no té coratge.

• Síl·labes: co·vard (2)
• Heterograma de 6 lletres (acdorv)

• Obres de referència: DIEC, GDLC