dent de lleó

Català

Nom

dent de lleó m. ‎(plural dents de lleó)

(botànica) Planta de la família de les asteràcies (Taraxacum officinale Weber^[1]).

Sinònims

xicoia, xicoira
cama-roja, ferrexacó, lletsó d'ase, pixa-llits, pixacà, queixals de vella
llumenetes, bufallums, apagallums

Traduccions

Taraxacum officinale

Alemany: Gewöhnlicher Löwenzahn ^(de) m.
Anglès: common dandelion ^(en)
Àrab: هِنْدِبَاء‎ ^(ar) f.
Armeni: խատուտիկ ^(hy) ‎(khatutik)
Basc: txikoria-belar ^(eu)
Búlgar: глухарче ^(bg) n. ‎(glukhartxe)
Castellà: diente de león ^(es) m.
Coreà: 민들레 ^(ko) ‎(mindeulle)
Danès: mælkebøtte ^(da) c.
Eslovac: púpava ^(sk) f.
Eslovè: regrat ^(sl) m.
Esperanto: leondento ^(eo)
Estonià: võilill ^(et)
Feroès: hagasólja ^(fo) f.
Finès: voikukka ^(fi)
Francès: pissenlit officinal ^(fr) f.
Gallec: dente-de-león ^(gl) m., mexacán ^(gl) m.
Gal·lès: dant y llew ^(cy) m.
Georgià: ბაბუაწვერა ^(ka) ‎(babuàtsvera)
Grec: αγριοραδίκι ^(el) n. ‎(agrioradiki)
Hebreu: מרגנית ^(he) f.
Irlandès: caisearbhán ^(ga) m.
Islandès: fífill ^(is) m.
Italià: soffione ^(it) m., dente di leone ^(it) m.
Japonès: たんぽぽ ^(ja) ‎(tanpopo)
Kazakh: бақбақ ^(kk) ‎(baqbaq/bakhbakh)
Kirguís: каакым ^(ky) ‎(kaakum)
Letó: pienene ^(lv) f.
Lituà: kiaulpienė ^(lt) f.
Llatí: taraxacum ^(la) n.
Macedoni: глуварче ^(mk) n.
Neerlandès: paardenbloem ^(nl) m.
Occità: dent de leon ^(oc) f.
Persa: قاصدک‎ ^(fa)
Polonès: mlecz ^(pl) m., podbiał ^(pl) m.
Portuguès: dente-de-leão ^(pt) m.
Romanès: păpădie ^(ro) f.
Rus: одува́нчик ^(ru) m. ‎(oduvàntxik)
Serbocroat: маслачак ^(sh), maslačak ^(sh) m.
Suec: maskros ^(sv) c.
Tadjik: коқу ^(tg)
Tai: แดนดี้ไลออน ^(th)
Tàtar: тузганак ^(tt)
Turc: karahindiba ^(tr)
Txec: pampeliška ^(cs) f.
Ucraïnès: кульба́ба ^(uk) f. ‎(kulbaba)
Uzbek: qoqi ^(uz)
Vietnamita: bồ công anh ^(vi)
Volapük: tarak ^(vo)
Xinès: 蒲公英 ^(zh) ‎(púgōngyīng)

Vegeu també

En podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
Viquipèdia	Viquipèdia

↑ Font Quer, Pío. «626. DIENTE DE LEÓN». A: Plantas medicinales - El Dioscórides renovado, 2002 (en castellà). Barcelona: Península, 1999, p. 828. ISBN 8483072422.

[1] Font Quer, Pío. «626. DIENTE DE LEÓN». A: Plantas medicinales - El Dioscórides renovado, 2002 (en castellà). Barcelona: Península, 1999, p. 828. ISBN 8483072422.

[1]