feocromocitoma

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fə.u.kɾu.mu.siˈto.mə/
	balear /fə.o.kɾo.mo.siˈto.mə/, /fə.u.kɾu.mu.siˈto.mə/
Occidental:	/fe.o.kɾo.mo.siˈto.ma/

• Rimes: -oma
• Etimologia: Del grec antic φαιός ‎(phaiós, «gris»), χρωμ- ‎(khrōm-, «color»), κύτος ‎(kýtos, «cèl·lula») i el sufix -oma, segle XX.

feocromocitoma m. ‎(plural feocromocitomes)

1. Tumor de cèl·lules cromafíniques de la glàndula suprarrenal, que secreta catecolamines.

• Síl·labes: fe·o·cro·mo·ci·to·ma (7)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /fe.o.kɾo.mo.θiˈto.ma/

Americà: alt /fe.o.kɾo.mo.s(i)ˈto.ma/, baix /fe.o.kɾo.mo.siˈto.ma/

• Rimes: -oma
• Etimologia: De l'alemany Phäochromozytom, del grec antic φαιός ‎(phaiós, «gris»), χρωμ- ‎(khrōm-, «color»), κύτος ‎(kýtos, «cèl·lula») i el sufix -oma, segle XX.

feocromocitoma m. ‎(plural feocromocitomas)

1. feocromocitoma

• Síl·labes: fe·o·cro·mo·ci·to·ma (7)

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: (pendent)

feocromocitoma m. ‎(plural feocromocitomas)

1. feocromocitoma

• Síl·labes: fe·o·cro·mo·ci·to·ma (7)

• Pronúncia^ⓘ: /fe.o.kro.mo.t͡ʃiˈtɔː.ma/
• Rimes: -ɔma
• Etimologia: De feocromocito i el sufix -oma.

feocromocitoma m. ‎(plural feocromocitomi)

1. feocromocitoma

• Síl·labes: fe·o·cro·mo·ci·tò·ma (7)

• Article corresponent a la Viquipèdia en italià
• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre feocromocitoma

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: (pendent)

feocromocitoma m. ‎(plural feocromocitomas)

1. feocromocitoma

• Síl·labes: fe·o·cro·mo·ci·to·ma (7)

• Article corresponent a la Viquipèdia en portuguès