Vés al contingut

iltiŕ

De Viccionari

Ibèric

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /illir/
Etimologia: Relacionat amb el basc antic *ili, modern hiri ‎(«ciutat»).

Nom

iltiŕ • ‎()

ciutat, ciutadella, cap de comarca (equivalent al llatí oppidum).

Sinònims

iltur ‎()

Derivats

iltiŕta ‎()
-iltiŕte ‎()

Nom propi

iltiŕ • ‎()

Formant d’antropònims bimembres

Derivats

Primer formant:

ildiŕbaś ‎()
ildiŕtaneś ‎()
iltiŕaŕker ‎()
iltiŕatin ‎()
iltiŕbitu ‎()
iltiŕtekeŕ ‎()
iltiŕtiker ‎()
iltiŕtikeŕ ‎()

Segon formant:

baiseiltiŕ ‎()
bekoniltiŕ ‎()
bigildiŕ ‎()
biuŕiltiŕ ‎()
koniltiŕ ‎()
nḿkeiltiŕ ‎()
oŕtiniltiŕ ‎()
tuŕśiltiŕ ‎()

Vegeu també

Lèxic d’inscripcions ibèriques (1991-2006), Noemí Moncunill, 2007.

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=iltiŕ&oldid=2163934»