infame

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iɱˈfa.mə/, occidental /iɱˈfa.me/
• Etimologia: Del llatí infamis, segle XIV

infame inv. ‎(plural infames)

1. que no té honra, crèdit o estimació.
2. molt dolent, menyspreable.

infame

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infamar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infamar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infamar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infamar.

• Síl·labes: in·fa·me (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefimn)
• Anagrames: afinem, nimfea

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɱˈfa.me\

Americà: alt \iɱˈfa.me\, baix \iŋˈfa.me\, austral \iɱˈfa.me\

• Rimes: -ame

infame inv. ‎(plural infames)

1. infame

• Síl·labes: in·fa·me (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefimn)

• Pronúncia^ⓘ: /iɱˈfaː.me/

infame inv. ‎(plural infami)

1. infame

• Síl·labes: in·fà·me (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefimn)