Vés al contingut

instrument

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ins.truˈmen/, balear /ins.truˈment/
Occidental:  nord-occidental /ins.truˈmen/, valencià /ins.truˈment/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí instruměntum, format pel prefix in ‎(«cap endins»), amb el terme structus ‎(«construït») i el sufix mentum ‎(«resultat, eina»), segle XIV.

instrument m. ‎(plural instruments)

  1. Objecte fabricat que serveix d'eina per a fer una cosa.
  2. Cadascun dels objectes destinats a produir música.

Derivats

[modifica]

instrumental, instrumentació

Sinònims

[modifica]

eina, mitjà

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

instrument

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de instrumentar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ins·tru·ment (3)

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈɪnstɹʊmənt/ àudio (EUA) 

instrument ‎(plural instruments)

  1. instrument

Verb

[modifica]

instrument ‎(3a persona singular present instruments, gerundi instrumenting, passat i participi instrumented)

  1. instrumentar

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /ɛ̃s.tʁyˈmɑ̃/ àudio 

instrument m. ‎(plural instruments)

  1. instrument
  2. (pilota basca) eina

Sinònims

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • instrument. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].