llaurador

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʎəw.ɾəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /ʎaw.ɾaˈðo/, valencià /ʎaw.ɾaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De llaurar i el sufix -dor, segle XIV.

llaurador m. ‎(plural llauradors, femení llauradora)

1. Qui llaura la terra.
2. (valencià) pagès

• Síl·labes: llau·ra·dor (3)

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB