magne

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈmaŋ.nə/
Occidental:	nord-occidental /ˈmaŋ.ne/, valencià /ˈmaɡ.ne/

• Homòfon: magna
• Etimologia: Del llatí magnus, segle XIX.

magne m. ‎(femení magna, plural invariable magnes)

1. gran

• Síl·labes: mag·ne (2)
• Anagrames: maneg, menga, negam

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈma.ŋnɛ/

magne

1. vocatiu masculí singular de magnus