natura

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /nəˈtu.ɾə/^ⓘ, occidental /naˈtu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí nātūra, segle XIV.

natura f. ‎(plural natures)

1. Conjunt de les coses existents i les lleis que les governen.

   A la natura impera la llei del més fort.

2. Principi constitutiu d'una cosa, allò en què consisteix el fons d'un ésser.

   Aquest home és de natura covard.

• natural
• naturisme
• naturalitzar, desnaturalitzat

• viure a la natura = viure fora de ciutat
• contra natura = aberrant

• naturalesa
• índole, mena

• Síl·labes: na·tu·ra (3)
• Anagrames: truana, untara, untarà, uranat

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot
• natura. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /naˈtu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí nātūra.

natura f. ‎(plural naturas)

1. natura

• naturaleza

• Síl·labes: na·tu·ra (3)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /naːˈtuː.ra/
• Etimologia: De nascor

nātūra f. ‎(genitiu nātūrae)

1. natura

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	nātūra	nātūrae
Vocatiu	nātūra	nātūrae
Acusatiu	nātūram	nātūrās
Genitiu	nātūrae	nātūrārum
Datiu	nātūrae	nātūrīs
Ablatiu	nātūrā	nātūrīs