ponent

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈnen/ⓘ
	balear /poˈnent/, /puˈnen/
Occidental:	nord-occidental /poˈnen/
	valencià /poˈnent/, /poˈnen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí pōnente(m), acusatiu de pōnens ‎(literalment «que es pon»), del verb pōnō ‎(«posar, pondre»), segle XIV.

ponent m. ‎(plural ponents)

1. Vent que bufa procedent de l'oest.
2. (punt cardinal) oest
3. Àrea de l'espai en direcció a la posta del sol.

• aponentar-se
• ponentada
• ponentejar
• ponentí
• ponentol

Rosa dels vents:

mestral	tramuntana	gregal
ponent		llevant
garbí	migjorn	xaloc

ponent m. f. ‎(plural ponents)

1. Relator dels assumptes d’una assemblea, corporació, col·legi.
2. (castellanisme) Conferenciant en un congrés.

ponent

1. Gerundi del verb pondre.

• ponguent

• Síl·labes: po·nent (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB