protestant

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾu.təsˈtan/
	balear /pɾo.təsˈtant/, /pɾu.təsˈtan/
Occidental:	nord-occidental /pɾo.tesˈtan/
	valencià /pɾo.tesˈtant/, /pɾo.tesˈtan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: De protestar, segle XIX.

protestant inv. ‎(plural protestants)

1. Que protesta.
2. Relatiu o pertanyent al protestantisme.
3. Relatiu o pertanyent a les diferents esglésies sorgides com a oposició al catolicisme.

protestant m. f. ‎(plural protestants)

1. Individu que participa en una protesta.
2. Individu que simpatitza amb el protestantisme.

protestant

1. Gerundi del verb protestar.

• Síl·labes: pro·tes·tant (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC

protestant ‎(comparatiu more protestant, superlatiu most protestant)

1. protestant

protestant ‎(plural protestants)

1. protestant