Vés al contingut

succeir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /suk.səˈi/
Occidental:  nord-occidental /suk.seˈi/, valencià /suk.seˈiɾ/

Verb

[modifica]

succeir intr.

  1. (intransitiu) Ocórrer, tenir lloc, esdevenir.
  2. (intransitiu o transitiu) Substituir a un altre ocupant un càrrec, funció, possessió.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: succeeixo, succeeix, succeïm

Notes

[modifica]

Tradicionalment intransitiu, l'ús és variable en el sentit de substituir:

«Felip VI succeeix al seu pare en el tron.»
«Felip VI succeeix el seu pare en el tron.»

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Falsos amics

[modifica]
  • Anglès: succeed ‎(«tenir èxit»)

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: succeir