verat

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈɾat/, balear /vəˈɾat/
Occidental:	nord-occidental /beˈɾat/
	valencià /veˈɾat/, /beˈɾat/

• Rimes: -at
• Etimologia: Del català antic *ver ‎(«vari»), segle XIII, literalment variat.

verat m. ‎(plural verats)

1. Peix de la família dels escòmbrids amb el dors de color blau verdós amb bandes negres i el ventre argentat (Scomber scombrus)
2. bis (Scomber colias)

• cavalla, gallimó, gallimó, gallimons, guillem, guillemó, llepets, variadó, veradó, verat comú, verat gros, verdet, viat
• (arcaismes, localismes) baradó, barat, barats, bisso, brat, càbala, caballa, guillamons, quinto, toribios, vairat, varat, vayrat, veirat, veret, veyrat, visol

• Síl·labes: ve·rat (2)
• Anagrames: trave, treva, vàter, vetar

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat