Ir al contenido

Erfurt

Erfurt
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Erfurt
Coordenadas 50°58′41″N 11°01′44″E / 50.978055555556, 11.028888888889
Entidad Gran cidá, Centro regional mayor, Lutherstadt, Ciudad de la Liga Hanseática, Municipio urbano de Alemania y Urban district of Thuringia
 • País Prantilla:Geodatos Alemaña
Superficii  
 • Total 269,91 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 194 m s. n. m.
Puebración (31 de diciembre de 2022)  
 • Total 214969 hab.
 • Densidá 796,45 hab/km²
Huso horario UTC+01:00 y UTC+02:00
Código postal 99084, 99085, 99086, 99087, 99089, 99090, 99091, 99092, 99094, 99095, 99096, 99097, 99098 y 99099
Prefijo telefónico 361, 36208, 36202, 36203 y 36204
Número oficial de comunidad 16051000
Sitio web oficial

Érfurt[1], es una ciuá alemana, capital del estau de Turingia.

Nel añu 742 se menciona por primera vezi a Érfurt. Neste añu, Bonifaciu fundó la diócesis de Érfurt.

La ciá estaba asitiá ena Vía Regia, una redi de caminus comercialis medieval que s'extendía por toda Uropa. Se convirtió nun emportanti centru comercial ena Edá Media. Érfurt era membru dela Liga Hanseática, una aliança de asociacionis comercialis i ciais de mercau. Tamién jue famosa pola produción de Isátide (Isatis tinctoria). El coloranti índigu se hazi de la planta Isátide.[2][3] miniatura|izquierda|Érfurt ena segunda metá del sigru XVI

Érfurt está nel caminu de Santiagu (en alemán: Jakobsweg). Ena Edá Media s'establecierun al reol de sieti monasterios ena ciá. El famosu filósofu i teólogu maestru Eckhart vivió nel monasteriu dominicanu dendi el año 1275 ata el 1311. Martín Luteru, iniciaol dela Reforma protestanti, vivió nel Monasteriu de San Agustín dendi 1505 ata 1511.[2]

En 1806 tras la derrota de Prusia a la que pertenecía la ciá dendi 1802 i el Tratau de Tilsit. Érfurt passó a sel parti dun Prencipau dependienti diretamenti del emperaol Napoleón I. Nesta ciá tuvu lugal el llamau Congresu de Érfurt, que reunió en 1808 a Napoleón con el zar Alejandro I de Russia. El escritol Johann Wolfgang von Goethe asistió tamién al congressu. Tras el Congressu de Viena en 1815 la ciá passa a jormal parti dela provincia de Sajonia nel Reinu de Prussia. Que'abía conquistu la ciá el 6 de heneru de 1814 i las fortaleças que la defendían el 16 de mayu.

Endispués dela Primera Guerra Mundial i la proclamación dela Primera República Alemana la ciá se convirtió en capital del nuevu estau de Turingia creau tras la agrupación delos antiguos ducados ernestinus.

Durante el período dela República Democrática Alemana (RDA), se quiso demolel parti del cascu medieval dela ciudad pa construil en su lugal una autopista. Inque, tras la caía del Muru de Berlín en 1989, s'anularun esos planis. La ciá volvió a ser capital del Estau Libri de Turingia tras la Reunificación alemana de 1990.

Prantilla:Weather box

Érfurt es un centru de transporti pa los trenis de alta velociá i otras redis de transporti alemanas i europeas. Estu hazi dela logística una de las sus prencipalis industrias. Otras industrias emportantis son agricultura, orticultura i microelectrónica.[3]

El Tribunal Federal Alemán del Trabajo (alemán: Bundesarbeitsgericht) se encuentra asitiau en Érfurt.

Educación

[Edital | Editá'l códigu]

La Universidá de Érfurt s'estableció por primera vezi en 1379. Cerró en 1816, inque se reabrió en 1994. Martín Luteru estudió allí dendi 1501 ata 1505.[2] También se cree que Johannes Gutenberg, quien desarrolló la imprenta, se inscribió allí en 1418.[4][5] Erfurt también tiene una Fachhochschule, una Universidá de Ciencias Aplicás.

Atraccionis turísticas

[Edital | Editá'l códigu]

Abondus visitantis vienin a vel el centru estórico dela ciá medieval. Una delas prencipalis atracionis turísticas es el Krämerbrücke (la puenti delos comerciantis). La puenti jue construia en la su jorma d'ogañu nel 1472. Tieni edificius con tiendas i casas nél. La genti entavia vive nella.[3]

La ciá es bien coñecia polos sus festivalis durante tó l'añu. Dos millones de pressonas visitan los sus mercaus de Navidá cá añu.[6]

Otros sitios emportantis ena ciá son:

Ay líneas de ferrocarril a Halle i Leipzig nel nordesti vía Weimar i Naumburgo, a Gera nel este vía Weimar i Jena, a Saalfeld nel suresti vía Arnstadt, a Ilmenau nel sul vía Arnstadt, a Wurzburgo nel suroesti vía Arnstadt, Suhl i Schweinfurt, a Kassel i Fulda nel oesti vía Gotha i Eisenach, a Gotinga nel noroesti vía Gotha i Mühlhausen, a Bad Langensalza nel noroesti, a Nordhausen nel norti vía Sondershausen i a Magdeburgo nel norti vía Sangerhausen.

En Érfurt ay tranvías dendi 1883.

La autopista 4 coneta Érfurt con Fráncfort i Dresde i la autopista 71 con Wurzburgo i Sangerhausen.

Ciais hermanás

[Edital | Editá'l códigu]

Véase también

[Edital | Editá'l códigu]

Referencias

[Edital | Editá'l códigu]
  1. «Topónimos de Alemaña». Wikilengua. Consultado el 22 de mayo de 2021. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Raßloff, Steffen (2012) Geschichte der Stadt Erfurt. Erfurt: Sutton Verlag.
  3. 3,0 3,1 3,2 Stade, Heinz, et. al (2015) Erfurt: eine Stadt im Wandel, Leipzig: Edition Leipzig.
  4. Martin, Henri-Jean (1995). «The arrival of print». The History and Power of Writing. University of Chicago Press. p. 217. ISBN 0-226-50836-6. 
  5. Dudley, Leonard (2008). «The Map-maker's son». Information revolutions in the history of the West. Northampton, MA: Edward Elgar. p. 78. ISBN 978-1-84720-790-6. 
  6. The official Erfurt Christmas Market Portal . Consultado el 5 de junio de 2017
  7. UNESCO World Heritage. Augustinian Monastery, Erfurt extension application Prantilla:Wayback. Consultado el 29 de mayo de 2017
  8. Permanent Delegation of Germany to UNESCO (2015) Old synagogue and Mikveh in Erfurt - UNESCO world heritage centre. Consultado el 5 de junio de 2017
  9. Petersberg - Erfurt-web.de (en alemán). Consultado el 5 de junio de 2017

Atijus p'ahuera

[Edital | Editá'l códigu]