Vejatz lo contengut

Colòbra verda e jauna

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Hierophis viridiflavus
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Colòbra verda e jauna

Classificacion
Règne Animalia
Embrancament Chordata
Classa Reptilia
Sosclassa Lepidosauria
Òrdre Squamata
Sosòrdre Serpentes
Infraòrdre Alethinophidia
Familha Colubridae
Sosfamilha Colubrinae
Genre Hierophis

Nom binominal

Hierophis viridiflavus
(Lacépède, 1789)

Sinonims

  • Coluber viridiflavus Lacépède, 1789
  • Coluber atrovirens Shaw, 1802
  • Coluber viridiflavus var. carbonarius Bonaparte, 1833
  • Coluber gemonensis gyarosensis Mertens, 1968
  • Coluber viridiflavus kratzeri Kramer, 1971
  • Coluber viridiflavus antoniimanujeli Capolongo, 1984
  • Coluber gyarosensis Mertens, 1968

Estatut de conservacion UICN

( LC )
LC  : Preocupacion menora

La colòbra verda e jauna (Hierophis viridiflavus) es una espècia de sèrp de la familha dels Colubridae que se rencontra principalament al nòrd de la Mediterranèa e mai un pauc mai a l'interior de las tèrras (França, Itàlia, sud de Soïssa, Espanha, l'airal de l'anciana Iogoslavia, Grècia, e mai qualques illas coma Malta o Chipre).

Es sovent citada jol nom latin de Coluber viridiflavus, mas dempuèi, l'espècia es estada desplaçada dins lo genre Hierophis.

Frequenta los terrens rocoses, secs e plan ensolelhats, excepcionalament los mitans un pauc mai umids coma las pradas e los bòrds de rius.

La coloracion es dominada pel jaune sens èsser, çaquelà, la color de fons. L'esquina presenta un vintenat de linhas longitudinalas discontinúas jaune verdàs.

La longor es d'1 m a 1,80 m, excepcionalament 2,20 m.

Aquesta espècia es diürna. Se noirís d'autras sèrps (la vipèra d'Orsini).

Sembla pas menaçada en França e pareis quitament en expandiment dins lo nòrd del país.

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]