Vés al contingut

Deidamia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Deidamia (desambiguació)».
Infotaula personatgeDeidamia
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAquil·les Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAquil·les Modifica el valor a Wikidata
PareLicomedes Modifica el valor a Wikidata
FillsNeoptòlem Modifica el valor a Wikidata

Deidamia, segons la mitologia grega, fou una princesa d'Esciros amb qui Aquil·les tingué el seu fill Neoptòlem. Deidamia era una de les set filles de Licomedes, rei d'Esciros.

La nimfa Tetis va pactar amb el rei Licomedes que el seu fill Aquil·les aniria a viure d'amagat a la cort d'Esciros per evitar que fos reclutat per anar a la Guerra de Troia. L'heroi grec va instal·lar-se amb les filles del monarca fent-se passar per una dona i anomenant-se Pirra. Malgrat l'estrany de la situació, la princesa Deidamia i Aquil·les es van enamorar i es van casar secretament.

Un bon dia va arribar Odisseu, rei d'Ítaca, amb uns regals per a les princeses d'Esciros. L'home duia diversos regals com joies, pedres precioses, braçalets i una espasa. Quan va ser en presència de les dames, va oferir-los els presents i totes van llençar-se a admirar les joies mentre que una dona va agafar l'espasa. Així fou com Odisseu va descobrir Aquil·les i va demanar-li per anar a Troia. Malgrat les súpliques, una embarassada Deidamia no va poder evitar que el seu espòs marxés decidit a anar a lluitar a la Guerra de Troia.

Al cap d'uns mesos, Deidamia va donar a llum el seu fill amb Aquil·les:

Segons la llegenda, Neoptòlem va créixer molt més ràpid que els nens de la seva edat. Anys més tard, van arribar les noves que Aquil·les havia mort a Troia. Aleshores el cor de Deidamia s'esquerdà quan el seu fill Neoptòlem va acomiadar-se per anar ell també a Troia a buscar la venjança pel seu pare.

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 62.