Vés al contingut

126 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre126 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià126 aC (cxxvi aC)
Islàmic770 aH – 769 aH
Xinès2571 – 2572
Hebreu3635 – 3636
Calendaris hindús-70 – -69 (Vikram Samvat)
2976 – 2977 (Kali Yuga)
Persa747 BP – 746 BP
Armeni-
Rúnic125
Ab urbe condita628
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
150 aC 140 aC 130 aC - 120 aC - 110 aC 100 aC 90 aC
Anys
129 aC 128 aC 127 aC - 126 aC - 125 aC 124 aC 123 aC

El 126 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Lèpid i Orestes o també any 628 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «126 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Imperi Selèucida

[modifica]
  • Alexandre II Zabinas, amb suport dels egipcis i dels jueus, entra a Síria, derrota Demetri II, usurpa el tron i es proclama rei. Demetri fuig a Tir, una de les ciutats de Fenícia que encara li eren lleials, però la ciutat cau en mans d'Alexandre II junt amb altres ciutats fenícies. Fa presoner a Demetri, que és enverinat per la seva muller Cleòpatra Tea junt amb el seu fill Seleuc V Filomètor.[2][3]
  • Seleuc V Filomètor, el fill gran de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Tea, a la mort del seu pare es proclama rei de l'Imperi Selèucida, oposant-se a Alexandre II Zabinas, però la seva mare, que havia matat Demetri, s'indigna de que s'hagi proclamat rei sense reconèixer la seva autoritat i prova de matar-lo. Sembla que Cleòpatra Tea mata també al seu fill quasi immediatament i proclama rei a un altre fill amb el nom d'Antíoc VIII Grif, però alguns autors atribueixen a Seleuc un mandat d'un any.[4]

República Romana

[modifica]

Sardenya

[modifica]

Xina

[modifica]

Naixements

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508. 
  2. 2,0 2,1 Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXIX, 1, 2
  3. Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XIII, 9, 10
  4. Seleucus V a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 775
  5. Ciceró. Brutus, 28
  6. Luci Anneu Flor. Epitome de Gestis Romanorum, II, 20
  7. Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVI, 4
  8. Plutarc. Vides paral·leles: Gai Grac, XX, 1, 2
  9. Lelièvre, Dominique. Voyageurs chinois à la découverte du monde: de l'Antiquité au XIXe siècle. Ginebra: Olizane, 2004, p. 37-38. ISBN 9782880863111. 
  10. The Encyclopædia Britannica a dictionary of arts, sciences, literature and general information Vol. 23. Cambridge: Cambridge University Press, 1911, p. 725.