Vés al contingut

253 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre253 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià253 aC (ccliii aC)
Islàmic901 aH – 900 aH
Xinès2444 – 2445
Hebreu3508 – 3509
Calendaris hindús-197 – -196 (Vikram Samvat)
2849 – 2850 (Kali Yuga)
Persa874 BP – 873 BP
Armeni-
Rúnic-2
Ab urbe condita501
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
280 aC 270 aC 260 aC - 250 aC - 240 aC 230 aC 220 aC
Anys
256 aC 255 aC 254 aC - 253 aC - 252 aC 251 aC 250 aC

El 253 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Cepió i Bles (o també any 501 ab urbe condita). L'ús del nom «253 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]
  • Aquest any són elegits cònsols Gneu Servili Cepió i Gai Semproni Bles.[3]
  • Els cònsols, dins del curs de la Primera Guerra Púnica, naveguen amb una flota de 250 naus cap a la costa africana, on fan molt de botí, però sense aconseguir cap victòria important. Pateixen un accident marítim al Sirtis Menor, encallant entre les roques. Van poder sortir en pujar la marea llençant tot el botí per la borda. Aquest desastre els fa retirar a Sicília i quan s'acosten al Palinurus Promontorium els sorprèn una tempesta que destrueix 150 naus. Els dos cònsols, tot i aquesta desgràcia, celebren dos triomfs pels seus atacs a Àfrica.[4][5]

Àsia Menor

[modifica]

Naixements

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXVII, 1
  3. Polibi. Història, I, 39
  4. Polibi. Història, I, 40
  5. Eutropi. Breviarium ab Urbe condita, II, 23
  6. Estrabó. Geografia, XII, 7
  7. Tlatli, Salah-eddine. Djerba, l'île des lotophages. Tunis: Ceres, 1967, p. 51. 
  8. Plutarc. Vides paral·leles: Filopemen, XI, 1
  9. Fasti Capitolini.
  10. Polibi. Història, I, 20