Vés al contingut

Normand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Augeron)
Aquest article tracta sobre la llengua. Si cerqueu el membre del poble que va habitar la Normandia, vegeu «Normands».
Infotaula de llenguaNormand
Normaund Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius100.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deJersey, Guernsey i Normandia Modifica el valor a Wikidata
Coordenades49° 04′ 52″ N, 0° 39′ 33″ O / 49.081°N,0.6591°O / 49.081; -0.6591
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües gal·lo-rètiques
llengües d'oïl Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet francès Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3nrf Modifica el valor a Wikidata
Glottolognorm1245 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-hc Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuenrf Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listfra-nor Modifica el valor a Wikidata
UNESCO392 Modifica el valor a Wikidata
IETFnrf Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3284 Modifica el valor a Wikidata

El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes. Forma part de les llengües d'oïl i les circumstàncies històriques l'han portada a ser considerada un dialecte o una variant degradada del francès. En normand es coneix com a normaund / cauchois // guernesiais, jersiais segons el lloc.

Nombre de parlants

[modifica]

No hi ha dades, tot i que sembla que la zona amb més presència de la llengua sigui la de la Baixa Normandia.

A les Illes Anglonormandes, el guernseiès només és utilitzat per alguns vells, encara que hi hagi algunes associacions que intentin preservar-lo. Per altra banda, segons una enquesta del 1989, hi havia 5.720 persones que parlaven el jerseiès. A Alderney, però, la llengua normanda es dona per completament extinta. La "millor" situació es troba a l'illa de Sark, on els seus 600 residents utilitzen normalment la llengua pròpia. En total, es calcula que només el 2% dels habitants de les Illes del Canal parlen el normand en qualsevol de les seves varietats, en una proporció que ha anat decreixent constantment des dels anys 30 del segle xx.

Àrea on es parla el normand

Classificació lingüística

[modifica]

indoeuropeu> llatí> gal·loromànic> llengües d'oïl> normand

[modifica]
Literatura en normand

L'única llengua oficial de França és el francès. A les Illes Anglonormandes, la situació és diferent segons les dues batllies en què es divideix aquest territori. A Jersey, són oficials l'anglès i el francès, mentre que a Guernsey només ho és l'anglès, que va substituir el francès com a única llengua oficial el 1966. El normand, en canvi, no gaudeix de cap mena de reconeixement, tot i ser la llengua pròpia d'aquests territoris.

Ensenyament

[modifica]

Actualment, es parla de crear mètodes per a l'aprenentatge del guernseiès en l'ensenyament primari i en els cursos nocturns. A Normandia, s'havia arribat a estudiar optativament en 5 collèges del departament de la Manche (Avranches, Beaumont, Bricquebec, Gavray i Les Pieux), però el 2021 ja només en quedava un i amb el docent voluntari.[1]

L'any 2019 és preveia reintroduir el normand a les escoles i que sigui assignatura optativa als instituts. També es preveia obrir una Acadèmia de la llengua normanda i fer retolació bilingüe normand/francès.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Le retour de l'enseignement de la langue normande à l’école est-il sur la bonne voie ?» (en francès). [Consulta: 22 desembre 2021].
  2. «Normandia: un plan regional pel parlar normand». Jornalet, 23-01-2019 [Consulta: 10 febrer 2019].

Bibliografia

[modifica]
  • Essai de grammaire de la langue normande, UPN, 1995, ISBN 2-9509074-0-7.
  • V'n-ous d'aveu mei? UPN, 1984.
  • La Normandie dialectale, 1999, ISBN 2-84133-076-1.
  • Alain Marie, Les auteurs patoisants du Calvados, 2005, ISBN 2-84706-178-9.
  • Roger Jean Lebarbenchon, Les Falaises de la Hague, 1991, ISBN 2-9505884-0-9.
  • Jean-Louis Vaneille, Les patoisants bas-normands, n. d., Saint-Lô.
  • André Dupont, Dictionnaire des patoisants du Cotentin, Société d'archéologie de la Manche, Saint-Lô, 1992.

Enllaços externs

[modifica]