Vés al contingut

Batalla d'Ulldecona

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Ulldecona
Primera guerra carlina
Batalla d'Ulldecona (País Valencià)
Batalla d'Ulldecona
Batalla d'Ulldecona
Batalla d'Ulldecona
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data18 de juny de 1836
Coordenades40° 35′ 55″ N, 0° 26′ 51″ E / 40.598611°N,0.4475°E / 40.598611; 0.4475
EscenariUlldecona
LlocUlldecona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria carlina
FrontFront oriental
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Martín José Iriarte Bandera de la Creu de Borgonya Ramon Cabrera
Forces
2 batallons d'infanteria
2 companyies d'infanteria
1 esquadró de cavalleria
1 peça d'artilleria
2 batallons d'infanteria
1 esquadró de cavalleria
Baixes
300 morts[1] 4 morts
14 ferits[1]

La batalla d'Ulldecona de 18 de juny de 1836 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina.

Antecedents

[modifica]

En el front d'Aragó i el Maestrat, l'execució del líder carlista Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar.[2]

El 13 de juny de 1836 estant a Onda, Cabrera rebé la informació que el governador militar de Tarragona Martín José Iriarte estava recorrent el corregiment de Tortosa amb dos batallons d'infanteria del regiment de Savoia, dues companyies de voluntaris comandades respectivament per Josep Franquet, d'Aldover, i N. Jornet, de Xerta,[3] un esquadró de cavalleria i dues peces d'artilleria cobrant contribucions i va sortir al seu encontre amb els batallons de Lluís Llangostera i Casadevall i Juan Pertegaz i un esquadró de cavalleria.[4]

Batalla

[modifica]

El 18 de juny de 1836 Ramon Cabrera derrotà els liberals de Martín José Iriarte a la batalla d'Ulldecona, causant-los moltes baixes, entre elles els dos esquadrons de voluntaris, i les dues peces d'artilleria.[3]

El 21 de juny les forces de Domènec Forcadell i Michavila i Lluís Llangostera i Casadevall comandades per Cabrera, formades per sis batallons d'infanteria i sis esquadrons de cavalleria, que prengueren el raval de vila, i fracassat el primer intent de desallotjar-los, els isabelins l'hi calaren foc. El 28 de juny el general Rodin, amb una divisió de 4.000 infants, 400 cavalls i dues peces d'artilleria, aixecà el setge i proveí Gandesa de material de guerra i queviures.[5]

Conseqüències

[modifica]

Les forces de Ramon Cabrera s'incrementaren els dies immediats a la batalla amb 400 voluntaris tortosins,[6] i l'artilleria capturada fou emprada en el Setge de Gandesa.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Flávio, 1870, p. 227.
  2. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488. 
  3. 3,0 3,1 3,2 de Magrinya, 1998, p. 8.
  4. Flávio, 1870, p. 226.
  5. de Magrinya, 1998, p. 7-8.
  6. Flávio, 1870, p. 228.

Bibliografia

[modifica]
  • Flávio, E. Historia de don Ramón Cabrera (en castellà). Volum 1. Editorial de G. Estrada, 1870. 
  • de Magrinya, Antoni «La historia dels set setges de Gandesa». Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 27, 1998 [Consulta: 19 agost 2015].