Vés al contingut

Chullachaqui

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeChullachaqui

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscriatura llegendària Modifica el valor a Wikidata
OrigenPerú Modifica el valor a Wikidata

El chullachaqui (en castellà i també en quítxua chulla chakji o tsulla chaki[1] (del quítxua chullachaki = un peu; chulla o ch'ulla = imparell, desigual, únic, asimètric; chaki = peu)[2][3][4] o shapishico és una de les llegendes més populars de la selva amazònica peruana i brasilera, que fa referència a un personatge que adopta la forma o figura d'una persona coneguda del poble per enganyar les víctimes i fer-los perdre en l'espessor de la vegetació.[5][6]

Descripció

[modifica]

L'anomenen Chullachaqui (peru asimètric) i és considerat el follet o guardià del bosc; infon respecte i temor a la gent de la zona i als forasters. Està associat o relacionat sovint amb el diable, en algunes variants, i en part, amb éssers demoníacs. A més, expliquen que no només és un, sinó diversos. En altres creences, es creu el Chullachaqui s'origina d'una relació d'un follet amb un dimoni, i és una espècie híbrida entre follet i dimoni. Generalment es presenta els qui caminen solitàriament per la selva. Segons la tradició popular, algunes vegades es presenta de manera amistosa i atorgant regals de la Selva, sempre que qui els rep no digui l'origen de la seva bona sort; altres vegades es presenta agressiu. Però, en general, només desferma la seva agressió cap a persones pecadores, corruptes o els ateus. Alguns li atribueixen un esperit infantil, perquè segresta nens per jugar amb ells, sense fer-los mal; uns altres en canvi diuen que els rapta, els destrossa i se'ls menja.[7] Els que, suposadament, han tingut una experiència personal amb el Chullachaqui, diuen que se'ls va presentar quan feien alguna tasca pròpia del lloc, amb la forma d'un familiar o conegut que els fa senyals per seguir-lo; després d'un bon temps es troben amb la sorpresa que ha desaparegut i els ha portat a un lloc enmig de l'espessa selva.[5]

Els que diuen haver-ho vist, sostenen que fa servir un gran barret de palla que amaga un rostre arrugat, en què destaca un prominent nas, orelles punxegudes i ulls vermells. Tot just si supera el metre d'estatura i vesteix parracs molt bruts. Altres diuen que camina encorbat i amb els peus vorejats.[5] Però la característica principal, de la qual deriva el seu nom, es refereix als seus peus: un és d'un humà i l'altre d'un animal (cérvol, pecarí, tortuga, gall, etc), tal com es deixen impresos al fang per on circula. D'allà el seu nom Chullachaqui àmpliament conegut a Mare de Déu, la part selvàtica de Cusco, Tingo María, Loreto, San Martín i Ucayali. A més a Huánuco, on se'l coneix per tsulla chaki que significa «un sol peu», s'espanta quan li crides a l'orella, però ha d'estar tranquil.[7]

En el cinema

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Rodríguez, 2011.
  2. «Simi Taqe Qheswa - Español - Qheswa» ( PDF) (en castellà). Academia Mayor de la Lengua Quechua, 2006..
  3. Potosí, 2009.
  4. Laime Ajocopa, 2007.
  5. 5,0 5,1 5,2 Silva, 2007, p. 185.
  6. Arguedas i Izquierdo Ríos, 1970, p. 260 i seg.
  7. 7,0 7,1 Iwasaki, 2006, p. 51.
  8. Mango, Agustin «Oscars: Colombia Selects 'Embrace of the Serpent' for Foreign-Language Category» (en anglès). The Hollywood Reporter, 17-09-2015.

Bibliografia

[modifica]
  • Arguedas, José María; Izquierdo Ríos, Francisco. Mitos, leyendas y cuentos peruanos (en castellà). 25. Casa de la cultura del Perú, 1970. 
  • Iwasaki, Fernando. «Tres noches de corbata». A: Antología de seres de la noche (en castellà). Ediciones del Plenilunio, 2006. ISBN 978-0-978585841-1-5. 
  • Laime Ajacopa, Teofilo. «Iskay simipi yuyayk'ancha». A: Diccionario Bilingüe ( PDF), 2007. 
  • Potosí, Fabián. Kichwa Yachakukkunapa Shimiyuk Kamu, Runa Shimi - Mishu Shimi, Mishu Shimi - Runa Shimi ( PDF). Quito (DINEIB, Ecuador): Ministerio de Educación del Ecuador:, 2009.  Arxivat 2014-10-22 a Wayback Machine.
  • Rodríguez, Gustavo. El chullachaki en la otra selva (en castellà). Lima: QG editores, 2011 (Colección Sobrenatural del diario Correo). 
  • Silva, Rosa da. Oía mentar la hacienda San Agustín (en castellà). Bogotá: Convenio Andrés Bello, 2007. ISBN 978-958-698-217-7.