Vés al contingut

Deconfinament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En física, el deconfinament (per oposició al confinament) és la característica d'una fase donada on certes partícules del sistema poden existir com a excitacions lliures, i no només dins d'estats lligats. Hi ha diversos exemples en física de partícules i de la matèria condensada, on certes teories de camps de gauge exhibeixen transicions entre fases confinants i deconfinants.

Un exemple destacat, i el primer cas considerat com a tal en física teòrica, és el deconfinament de la càrrega de color de la cromodinàmica quàntica a altes energies, on els quarks i els gluons són lliures de moure's (llibertat asimptòtica) a distàncies majors d'un femtometre (la mida d'un hadró),[1] a diferència de la fase de baixa energia caracteritzada pel confinament de color. Aquesta fase deconfinada rep el nom de plasma de quarks i gluons.

Las separació spin-càrrega és un exemple de deconfinament en física de l'estat sòlid: l'electró pot ser vist com un estat lligat d'un espinó i holó (o carregó) que sota certes condicions poden ser lliures de moure's separadament.[2]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  1. Satz, Helmut «Colour Deconfinement in Nuclear Collisions». Rept. Prog. Phys. 63, 2000, pàg. 1511.
  2. «Spin-charge separation in quantum wires» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2015].