Vés al contingut

Dinka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaDinka
Thuɔŋjäŋ i Jieng Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.365.900 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deÀfrica oriental Modifica el valor a Wikidata
EstatSudan del Sud Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües niloticosaharianes
llengües sudàniques orientals
llengües nilòtiques
llengües nilòtiques occidentals
llengües nuer-dinka Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2din Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3din Modifica el valor a Wikidata
Glottologdink1262 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuedin Modifica el valor a Wikidata
ASCL9216 Modifica el valor a Wikidata
IETFdin Modifica el valor a Wikidata

El dinka (Thuɔŋjäŋ, Thuɔŋ ee Jieng o, simplement, Jieng) és una llengua nilòtica parlada pels dinkes, el principal grup ètnic del Sudan del sud. Hi ha cinc grans varietats, el ngok, el rek, l'agaar, l'awiel, el twic Mayardit, el hol, el nyarweng, el twi i el Bor, els quals són difereixen prou per necessitar estàndards literaris diferents i, per tant, ser considerats llengües diferents. Els conceptes jaang, jieng o monyjieng també s'utilitzen per definir les llengües jieng. El rek és l'estandarditzada i considerada la llengua de prestigi.

Característiques lingüístiques

[modifica]

Fonologia

[modifica]

Consonants

[modifica]

Hi ha 20 fonemes consonants:

Labial Dental Alveolar Palatal Velar
Nasal m n ɲ ŋ
Oclusiva p b t d c ɟ k ɡ
Sonorant w l ɾ j ɣ

Vocals

[modifica]

El dinka disposa d'un sistema vocal molt ric, amb un mínim de 13 vocals diferenciades fonèticament. Els punts a la part inferior d'una lletra ([◌̤]) indiquen vocals "respirades", representades en l'ortografia dinka mitjançant dièresis (◌̈):

Anterior Posterior
normal respirada normal respirada
Tancada i u
Semitancada e o
Semioberta ɛ ɛ̤ ɔ ɔ̤
Oberta a

Referències i bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Andersen T. (1987). "The phonemic system of Agar Dinka". Journal of African Languages and Linguistics 9, 1–27.
  • Andersen T. (1990). "Vowel length in Western Nilotic languages". Acta Linguistica Hafniensia 22, 5–26.
  • Andersen T. (1991). "Subject and topic in Dinka". Studies in Language 15, 265–294.
  • Andersen T. (1993). "Vowel quality alternation in Dinka verb inflection". Phonology 10, 1–42.
  • Beltrame, G. (1870). Grammatica della lingua denka. Firenze: G. Civelli.
  • Deng, Makwei Mabioor (2010). Piööcku Thuoŋjäŋ: The Elementary Modern Standard Dinka (Multilingual Edition), Xlibris, ISBN 1-4500-5240-1.
  • Malou, Job. (1988) Dinka Vowel System. Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington Publications in Linguistics. ISBN 0-88312-008-9.
  • Mitterrutzner, J. C. (1866). Die Dinka-Sprache in Central-Afrika; Kurze Grammatik, Text und Worterbuch. Brixen: A. Weger.
  • Nebel, A. (1979). Dinka–English, English–Dinka dictionary. 2nd. ed. Editrice Missionaria Italiana, Bologna.
  • Nebel, A. (1948). Dinka Grammar (Rek-Malual dialect) with texts and vocabulary. Instituto Missioni Africane, Verona.
  • Trudinger. R. (1942–44). English-Dinka Dictionary. Sudan Interior Mission
  • Turhan, S. and S. Hagin. (2005) Milet Picture Dictionary English-Dinka. (at WorldLanguage.com).