Vés al contingut

Esfera pública

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Debat en una casa de cafè a Palestina.

L'esfera pública és una àrea en la vida social on les persones puguin reunir-se, discutir lliurement i identificar problemes socials, i a través d'aquella discussió influenciar l'acció política. Es tracta d'«un espai discursiu en el qual els individus i els grups es reuneixen per discutir assumptes d'interès mutu i, quan sigui possible, arribar a una resolució comuna».[1] L'esfera pública pot ser vista com «un teatre en les societats modernes en què es va promulgar la participació política a través de la conversa»[2] i «un regne de la vida social en què es pot formar l'opinió pública».[2][3]

L'esfera pública intervé entre la «esfera privada» i la «esfera de l'autoritat pública»,[4] «l'esfera privada composta per la societat civil en sentit estricte, és a dir, l'àmbit de l'intercanvi de mercaderies i del treball social».[5] Mentre que «l'esfera dels poders públics» va tractar amb l'Estat, o regne de la policia, i la classe dominant,[5] l'esfera pública va creuar sobre ambdós regnes i «a través del vehicle de l'opinió pública va posar l'estat en contacte amb les necessitats de la societat».[5] «Aquesta àrea és conceptualment distinta de l'Estat: que [és] un lloc per a la producció i circulació de discursos que, en principi, es van poder ser crítics amb l'estat».[6] L'esfera pública és també diferent de l'economia oficial; no és un camp de relacions de mercat sinó més aviat de relacions discursives, un teatre per a discutir i deliberar en lloc de per a la compra i venda.[6] Aquestes distincions entre «aparells d'Estat, mercats econòmics i associacions democràtiques... són essencials per a la teoria democràtica».[7] El poble es va anar a veure a l'esfera pública com a institució reguladora contra l'autoritat de l'Estat.[8] L'estudi de l'esfera pública se centra en la idea de democràcia participativa, i com l'opinió pública es converteix en acció política.

La creença bàsica en la teoria de l'esfera pública és que l'acció política està orientada per l'esfera pública, i que els governs legítims són aquells que escolten l'esfera pública.[9] «La governabilitat democràtica es basa en la capacitat i oportunitat dels ciutadans a participar en un debat il·lustrat».[10] Gran part del debat sobre l'esfera pública és quina és l'estructura teòrica bàsica de l'esfera pública, com la informació és deliberada en l'esfera pública i quina influència l'esfera pública té sobre la societat.

Referències

[modifica]
  1. Hauser, Gerard. Vernacular Dialogue and the Rhetoricality of Public Opinion (en anglès), 1998, p. 83–107; pàg. 86 (Communication Monographs). DOI 10.1080/03637759809376439. 
  2. 2,0 2,1 Asen, Robert. Toward a Normative Conception of Difference in Public Deliberation (en anglès). 25, 1999, p. 115–129 (Argumentation and Advocacy). 
  3. Fraser, Nancy. Duke University Press. Rethinking the Public Sphere: A Contribution to the Critique of Actually Existing Democracy (en anglès), 1990, p. 56–80 (Social Text). DOI 10.2307/466240. 
  4. Habermas, Jürgen; Thomas Burger. The MIT Press. The Structural Transformation of the Public Sphere: An Inquiry into a Category of Bourgeois Society, alemany (1962)– anglès (1989), p. 30. ISBN 0-262-58108-6. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Habermas 1989, p.30
  6. 6,0 6,1 Fraser 1990, p. 57
  7. Fraser 1990, p.57
  8. Habermas 1989, p.27
  9. Benhabib, Seyla. MIT press. Models of Public Space (Habermas and the Public Sphere) (en anglès), 1992, p. 73–98; 87. ISBN 0-262-53114-3. 
  10. Hauser 1998, p. 83

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]