Vés al contingut

Josep Calmette

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Calmette
Nom original(fr) Joseph Calmette Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r setembre 1873 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 1952 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
President Federació històrica de Migdia-Pirineus
1943 – 1952 – Daniel Faucher → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole pratique des hautes études (–1901)
École des chartes (1896–1900)
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, paleògraf, arxiver, medievalista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tolosa, professor d'universitat (1911–1946)
Universitat de Borgonya, professor lector, professor d'universitat (1905–1911)
Universitat de Montpeller, docent (1903–1905) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Josep Calmette (Perpinyà, 1 de setembre del 1873 - Tolosa, 1952) fou un historiador català sobre la Catalunya del Nord. Estudià a l'École des Chartes del 1896 al 1900. Del 1900 al 1902 fou membre de l'École Française de Roma i es doctorà en lletres. S'especialitzà en història medieval (períodes carolingi i del segle xv) i ensenyà a les universitats de Montpeller, Dijon i Tolosa. També fou president de la Société Archéologique du Midi de la France del 1937 al 1952 i publicà nombrosos treballs a les revistes Revue Catalane i Annales du Midi.

Tot i la seva adscripció a la cultura i a la història franceses, aviat s'interessà per la història catalana. El 1903 unes notes sobre bibliografia catalana, aportà precisions sobre els historiadors rossellonesos i estudià els orígens de la casa comtal de Barcelona de Guifré el Pelós i dels primers comtes carolingis de Girona i d'Urgell. Amb Pere Vidal i Joan Amade fou un dels fundadors de la Societat d'Estudis Catalans el 1906. Per encàrrec de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual en formaria part des del 1945, el 1921 pronuncià a Barcelona sis conferències sota el títol El feudalisme i els orígens de la nacionalitat catalana, les quals foren resumides per Ferran Valls i Taberner.

Obres

[modifica]
  • Études sur les relations de Louis XI avec Jean II d'Aragon et le principat de Catalogne (1461- 1473) (1900)
  • La diplomatie carolingienne du traité de Verdun à la mort de Charles le Chauve (1901)
  • Louis XI, Jean II et la Révolution catalane (1903)
  • Bibliographie roussillonnaise (1906) amb Pere Vidal
  • Histoire du Roussillon (1923) amb Pere Vidal
  • Les grands Ducs de Bourgogne (1949)