Vés al contingut

Kathleen Howard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKathleen Howard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juliol 1884 Modifica el valor a Wikidata
Niagara Falls (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1956 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Forest Lawn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de televisió, periodista, editora, cantant d'òpera, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata -
ProfessorsOscar Saenger Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0397427 Allmovie: p33498 TMDB.org: 20126
Find a Grave: 54130737 Project Gutenberg: 36140 Modifica el valor a Wikidata
A Carmen (paper principal, 1913)

Kathleen Howard, nascuda a Clifton, Cascades del Niàgara (Ontario, Canadà) el 27 de juliol de 1884, i morta a Hollywood (Califòrnia) el 15 d'abril de 1956, va ser una cantant d'òpera i actriu canadenca.[1][2]

Biografia

[modifica]

Instal·lada de molt jove a Buffalo, als Estats Units, amb la seva família, Kathleen Howard va estudiar cant als anys 1900, primer a la seva ciutat, després a Nova York, amb Oscar Saenger, a París amb Jacques Bouhy i Jean de Reszke, i a Berlín amb Anna Schoen-René. Va debutar el 1907 a Metz (Mosel·la, França), a Il trovatore, de Giuseppe Verdi. Entre 1909 i 1915 va cantar sobretot a Darmstadt (Alemanya) –de 1909 a 1912–, a la Royal Opera House (Covent Garden) de Londres (Regne Unit) –temporada d'estiu, el 1913–, i per a la Century Opera Company a Nova York –de 1913 a 1915.[3][4]

El novembre de 1916, Kathleen Howard va debutar al Metropolitan Opera de Nova York, amb Boris Godunov, de Modest Mussorgsky, i (uns dies més tard) Die Zauberflöte, de Wolfgang Amadeus Mozart. Dins d'aquest teatre d'òpera, interpretà 41 papers diferents, en els seus registres de contralt o mezzosoprano. Les tres òperes que cantà més vegades al Met són Faust, de Charles Gounod (37 vegades), Die Walküre, de Richard Wagner (42 vegades), i l'esmentat Boris Godounov (també 42 vegades). Destaquem també la seva (ocasional) participació en les altres tres òperes de la tetralogia de Wagner, així com en l'estrena mundial d'Il trittico, de Giacomo Puccini –encara al Met– l'any 1918, més precisament a Gianni Schicchi (que cantà 19 vegades). L'abril de 1928, amb Boris Godunov (Fyodor Chaliapin interpretant el paper principal), va posar fi a dotze anys d'actuació al Met i, al mateix temps, la seva primera carrera com a cantant.[3][4]

Després de ser breument columnista de moda per a la revista Harper's Bazaar el 1928, Kathleen Howard va començar una nova carrera com a actriu a Hollywood el 1934, en papers secundaris, fins i tot en petits papers sense acreditar. Després va fer cinquanta-dues pel·lícules americanes, abans d'una darrera representació el 1951 (un episodi d'una sèrie de televisió dedicada al teatre), any en què es va retirar. En particular, interpretà tres pel·lícules al costat de W. C. Fields, el 1934 i el 1935 (incloent-hi Une riche affaire). Una de les seves pel·lícules més conegudes és Bola de foc (1941), amb Barbara Stanwyck i Gary Cooper; el seu últim paper va ser a Nascuda per al mal, de Nicholas Ray, estrenada el 1950.

És autora d'una autobiografia, dedicada als seus primers anys com a cantant, publicada el 1918ː Confessions of an Opera Singer.[5]

Repertori líric (selecció)

[modifica]

Produccions per al Metropolitan Opera House, tret que s'indiqui el contrariː

A Gianni Schicchi (en el paper de Zita, 1918)

Filmografia (selecció)

[modifica]
  • 1934: La mort prend des vacances o Trois jours chez les vivants, de Mitchell Leisen
  • 1934: Dollars et whisky, d'Erle C. Kenton
  • 1934: One More River, de James Whale
  • 1934: Once to Every Bachelor, de William Nigh
  • 1934: Lady by Choice, de David Burton
  • 1934: Une riche affaire, de Norman Z. McLeod
  • 1935: Les Joies de la famille, de Clyde Bruckman i W. C. Fields.
  • 1937: Stolen Holiday, de Michael Curtiz
  • 1938: Lettre d'introduction de John M. Stahl
  • 1939: First Love, de Henry Koster
  • 1939: Petit accident, de Charles Lamont
  • 1939: Three Smart Girls Grow Up, de Henry Koster
  • 1940: Mystery Sea Raider d'Edward Dmytryk
  • 1940: Young People, d'Allan Dwan
  • 1940: Five Little Peppers in Trouble, de Charles Barton[6]
Foto promocional de Miss Polly (1941)

Referències

[modifica]
  1. «Kathleen Howard (1884-1956) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2024].
  2. «Miss Howard, 77, Singer, Actress; Former Contralto at 'Met' Dies» (en anglès). The New York Times, 17-08-1956. ISSN: 0362-4331.
  3. 3,0 3,1 McPherson, James B. «Kathleen Howard» (en anglès). The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 19 maig 2024].
  4. 4,0 4,1 «Kathleen Howard, contralto». Operissimo. [Consulta: 19 maig 2024].
  5. Kathleen Howard, Confessions of an Opera Singer, Alfred A. Knopf (New York), 1918, 273 p.
  6. «Kathleen Howard» (en castellà). De cine 21, 17-05-2024. [Consulta: 19 maig 2024].