Vés al contingut

Marc Livi Drus (cònsol 112 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarc Livi Drus
Nom original(la) Marcus Livius Drusus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 155 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 109 aC Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Pretor urbà
valor desconegut –
Tribú de la plebs
122 aC – 122 aC
Cònsol romà
112 aC – 112 aC
Procònsol Macedònia
111 aC – 110 aC
Censor romà
109 aC – 109 aC
Edil
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDrus (família) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCornelia Modifica el valor a Wikidata
FillsMarc Livi Drus, Mamerc Emili Lèpid Livià, Lívia Drusa Modifica el valor a Wikidata
ParesGai Livi Drus Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansGai Livi Drus
Livia Modifica el valor a Wikidata

Marc Livi Drus (en llatí: Marcus Livius C. f. M. n. Drusus) va ser un magistrat romà del segle ii aC. Era fill de Gai Livi Drus, de manera que pertanyia a la família dels Livis Drusos, una branca de la gens Lívia.

Va ser tribú de la plebs el 122 aC juntament amb Gai Grac, que exercia el càrrec per segon cop. El senat es va valer de l'aristòcrata Drus per oposar-se a les mesures populars de Grac. Drus va vetar algunes de les lleis proposades per Grac, encara que després algunes les tornava a presentar, donant d'aquesta manera el mèrit del seu establiment al senat, de manera que el poble pensava que els optimats eren els seus amics. Aquest sistema va ser conegut com a patronus senatus (senat protector).

Era prou hàbil per fer les propostes adequades, i així, mentre Grac proposava donar plens drets als llatins, Drus va proposar que cap llatí pogués ser deshonrat per un romà ni en temps de servei militar; Grac proposava reservar a l'estat una part de les rendes de les terres a repartir per la llei agrària, i Drus les convertia en lliures de tota càrrega.

Va fundar dotze colònies romanes, però no va participar mai en la seva fundació ni va tocar els diners, ni va ser triumvir. Grac, en canvi, sí que va ser triumvir d'una de les colònies a establir a Cartago, i va ser considerat sospitós davant el poble d'exercir el càrrec per apoderar-se de propietats o diners.

La seva legislació fou semblant a la que anys després duria a terme el seu fill (tribú de la plebs que va morir assassinat el 91 aC), però és difícil saber quina part és d'un i quina de l'altra.

El 112 aC era cònsol, i en acabar el seu any va obtenir la província de Macedònia, on va fer la guerra contra els escordiscs, als quals no solament va vèncer sinó que va foragitar dels seus territoris a Tràcia cap a l'altre costat del Danubi, sent el primer general romà que hi arribava.[1]

Va ser rebut amb honors, perquè anteriorment, allà mateix, hi havia estat derrotat Cató Licinià. Suetoni esmenta tres triomfs de la família dels Livis, però diu que només dos (el dos d'un Livi Salinàtor) eren recordats, i per això no es pot assegurar que obtingués els honors del triomf, atès que aquest any els fasts no consten.

Plutarc parla d'un Drus que va morir en el càrrec de censor quan tenia per col·lega Emili Escaure, que va refusar renunciar com era tradició fins que els tribuns del poble el van empresonar. Aquesta censura s'hauria fet l'any 109 aC, atès que unes inscripcions als marbres del capitoli diuen que en aquest any va morir un censor en el càrrec.[2]

Arbre familiar

[modifica]

Llegenda:

  • (1) - primera esposa
  • (2) - segona esposa
  • x - assassí del Cèsar


Salònia (2)
 
Cató el Vell
 
Licínia (1)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià
 
 
 
Marc Porci Cató Licinià
 
Marc Livi Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató (2)
 
Lívia Drusa
 
Quint Servili Cepió (1)
 
Marc Livi Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atília (1)
 
Cató el Jove
 
 
 
 
 
 
Marc Livi Drus Claudià (adoptat)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Juni Brutus (1)
 
Servília la Major
 
Dècim Juni Silà (2)
 
 
Servília la Menor
 
Quint Servili Cepió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pòrcia Cató
 
Marc Juni Brutus x
 
Júnia Prima
 
 
 
Júnia Tèrcia
 
Gai Cassi Longí x
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Júnia Segona
 
Marc Emili Lèpid
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Servília
 
Marc Emili Lèpid
 



Referències

[modifica]
  1. Mommsen, Theodor. The History of Rome (en anglès). vol.3. Charles Scribner and co., 1871, p. 216. 
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 1077.