Vés al contingut

Paragonita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralParagonita

Paragonita amb granats
Fórmula químicaNaAl₂(AlSi₃O10)(OH)₂
Epònimengany Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSponda Alp - Pizzo Forno, vall Chironico, Leventina, Ticino, Suïssa
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EC.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.EC.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.05a Modifica el valor a Wikidata
Dana71.2.2a.2
Heys16.2.4
Propietats
Colorincolor, groc clar
Duresa2,5
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,564 a 1,580 nβ = 1,594 a 1,609 nγ = 1,600 a 1,609
Birefringènciaδ = 0,036
Dispersió òpticar < v forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1998 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolPg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La paragonita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les miques. Va ser descrita l'any 1843, trobada a la muntanya Campione, Tessino, Suïssa.[2] El nom deriva del grec, paragon, que vol dir confusió, per la seva semblança amb el talc.[3]

Característiques

[modifica]

La paragonita és un silicat de fórmula química NaAl₂(AlSi₃O10)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És incolora, groc pàl·lida, grisenca, blanc grisenca o verdosa.[2][3] La paragonita és un mineral comú en roques metamòrfiques.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paragonita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita al coll de la Boquera, a Mont-ras (Baix Empordà).[4]

Referències

[modifica]
  1. «Paragonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Webmineral
  3. 3,0 3,1 Handbook of Mineralgy
  4. «Paragonite from Coll de la Boquera, Mont-ras, Girona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 29 gener 2024].