Vés al contingut

Províncies de les Filipines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa de les províncies de les Filipines

Les províncies són la principal divisió administrativa i política de les Filipines. Actualment n'hi ha 79, subdividides en ciutats components i municipis. La Regió de la Capital Nacional, així com les anomenades «ciutats independents», són autònomes de qualsevol govern provincial. Cada província està administrada per un governador electe que supervisa les diferents entitats de govern local.

Les províncies s'agrupen en disset regions basant-se en característiques geogràfiques, culturals i etnològiques. Catorze d'aquestes regions són designades amb els nombres corresponents a la seva situació geogràfica, de nord a sud. La Regió de la Capital Nacional, la Regió Administrativa de la Cordillera i la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà no tenen designació numèrica.

Cada província és membre de la Lliga de les Províncies de les Filipines, una organització que té com a objectiu abordar qüestions que afecten les administracions públiques provincials i metropolitanes.[1]

Govern

[modifica]

El govern de cada província és autònom d'altres províncies dins de la República. Cada província es regeix per dues branques principals electes del govern: executiu i legislatiu. Els assumptes judicials són separats del govern provincial, administrat per la Cort Suprema de les Filipines.

Nacional

[modifica]

La intrusió del govern nacional en els assumptes de cada govern provincial està limitada per la Constitució. El President de les Filipines es coordina amb els administradors provincials a través del Departament d'Interior i Administració Local. Als efectes de la representació nacional, cada província es divideix en un o més Districtes Congressuals. Un diputat representa cada districte a la Cambra de Representants. Al Senat, la representació és elegida segons una base general i no en la proporció que determinen els districtes provincials.

Executiu

[modifica]

El governador de la província és el cap de l'executiu. És triat per a un mandat de tres anys, amb un límit de tres mandats, i nomena els directors de cada departament provincial, que inclouen l'oficina d'administració, l'oficina tècnica, l'oficina d'informació, l'oficina jurídica i l'oficina de tresoreria.

Legislatiu

[modifica]

Els sotsgovernador actua com a president de cada Junta Provincial –en tagal Sangguniang Panlalawigan (SP)–, que és l'òrgan legislatiu de la província. El Sanggunian es compon de membres elegits periòdicament pels districtes provincials, així com de membres d'ofici. El nombre de membres de la SP és determinat per la classificació de la província segons el seu nivell d'ingressos. Així, a les províncies de primera i segona classe la SP consta de 10 membres electes, les províncies de tercera i quarta classe en tenen 8 i les províncies de cinquena i sisena classe en tenen 6. Les úniques excepcions a aquesta regla són les províncies que tenen més de cinc Districtes Congressuals: Cavite té 14 membres electes, mentre que Cebú, Negros Occidental i Pangasinan en tenen 12 cadascuna.

Cada SP designa els escons dels membres d'ofici. Són atorgats al president local de l'Associació de Capitans de Barangay (ABC), el president local de la Lliga Filipina de Consellers (PCL) i el president local del Consell de la Joventut (en tagal Sanggunian Kabataan).

El vicegovernador i els membres titulars de la Sanggunian són elegits pels votants de la província. Els membres d'ofici són elegits pels membres de les seves respectives organitzacions.

Llista de províncies

[modifica]
Província Capital Regió Població
(2007)
Rànquing
població
Àrea
(km²)
Rànquing
àrea
Densitat pobl.
(per km²)
Rànquing
densitat pobl.
Abra Bangued CAR 230.953 67 4.198,20 33 55.01 76
Agusan del Nord[2] Cabadbaran[3] Regió XIII 612.405 46 3.546,86 40 172.66 49
Agusan del Sud Prosperidad Regió XIII 609.447 47 9.989,52 5 61.01 73
Aklan Kalibo Regió VI 495.122 57 1.821,42 66 271.83 24
Albay Legazpi Regió V 1.190.823 24 2.565,77 57 464.12 11
Antique San Jose de Buenavista Regió VI 515.265 54 2.729,17 53 188.8 44
Apayao Kabugao[4] CAR 103.633 76 4.351,23 31 23.82 79
Aurora Baler Regió III 187.802 69 3.147,32 47 59.67 74
Basilan Isabela ARMM[5] 496.505 56 2.217,13 59 223.94 37
Bataan Balanga Regió III 662.153 43 1.372,98 72 482.27 9
Batanes Basco Regió II 15.974 79 219,01 79 72.94 69
Batangas Batangas City Regió IV-A 2.245.869 8 3.119,72 48 719.89 7
Benguet[6] La Trinidad CAR 674.459 42 2.826,59 50 238.61 35
Biliran Naval Regió VIII 150.031 74 536,01 76 279.9 23
Bohol Tagbilaran Regió VII 1.230.110 23 4.820,95 26 255.16 30
Bukidnon Malaybalay Regió X 1.190.284 25 10.498,59 4 113.38 62
Bulacan Malolos Regió III 2.826.936 4 2.774,85 51 1018.77 5
Cagayan Tuguegarao Regió II 1.072.571 28 9.295,75 6 115.38 60
Camarines Nord Daet Regió V 513.785 55 2.320,07 58 221.45 38
Camarines Sud[7] Pili Regió V 1.693.821 15 5.465,26 20 309.93 20
Camiguin Mambajao Regió X 81.293 78 237,95 78 341.64 16
Capiz Roxas Regió VI 701.664 39 2.594,64 56 270.43 25
Catanduanes Virac Regió V 232.757 66 1.492,16 71 155.99 51
Cavite Imus[8] Regió IV-A 2.856.765 3 1.512,41 69 1888.88 2
Cebú[9] Cebú[10] Regió VII 3.848.730 1 5.331,07 23 724.66 6
Cotabato Kidapawan Regió XII 1.121.974 27 9.008,90 7 124.54 58
Cotabato del Sud[11] Koronadal Regió XII 1.296.797 20 4.428,81 29 292.81 21
Davao del Nord Tagum Regió XI 847.440 32 3.426,97 44 244.73 32
Davao del Sud[12] Digos Regió XI 2.185.743 10 6.377,62 13 342.72 18
Davao Oriental[13] Mati Regió XI 486.104 58 5.164,46 19 94.12 68
Guimaras Jordan Regió VI 151.238 73 604,57 75 250.16 31
Ifugao Lagawe CAR 180.711 71 2.628,21 54 68.76 72
Ilocos Nord Laoag Regió I 547.284 49 3.504,30 42 156.17 50
Ilocos Sud Vigan Regió I 632.255 45 2.595,96 55 243.55 33
Iloilo[14] Iloilo[10] Regió VI 2.110.588 11 7.899,35 10 267.19 26
Isabela[15] Ilagan Regió II 1.401.495 18 13.778,76 2 101.71 64
Kalinga Tabuk CAR 182.326 70 3.231,25 46 56.43 75
La Union San Fernando Regió I 720.972 36 1.503,75 70 479.45 10
Laguna Santa Cruz Regió IV-A 2.473.530 6 1.823,55 65 1356.44 3
Lanao del Nord[16] Tubod Regió X 846.329 33 3.824,79 35 221.3 39
Lanao del Sud Marawi ARMM 1.138.544 26 12.051,85 3 94.47 65
Leyte[17] Tacloban[10] Regió VIII 1.722.036 14 6.515,05 14 264.32 27
Leyte Meridional Maasin Regió VIII 390.847 64 1.797,22 67 217.47 40
Maguindanao[18] Shariff Aguak ARMM 1.532.868 17 7.623,75 11 201.06 42
Marinduque Boac Regió IV-B 229.636 68 952,58 74 241.07 34
Masbate Masbate Regió V 768.939 34 4.151,78 34 185.21 45
Mindoro Occidental Mamburao Regió IV-B 421.592 61 5.865,71 17 71.87 70
Mindoro Oriental Calapan Regió IV-B 735.769 35 4.238,38 32 173.6 48
Misamis Occidental Oroquieta Regió X 531.680 52 2.055,22 63 258.7 29
Misamis Oriental[19] Cagayan de Oro[10] Regió X 1.302.851 19 3.515,70 41 370.58 14
Muntanya Bontoc CAR 148.661 75 2.157,38 60 68.91 71
Negros Occidental[20] Bacolod[10] Regió VI 2.869.766 2 7.965,21 9 360.29 15
Negros Oriental Dumaguete Regió VII 1.231.904 22 5.385,53 22 228.74 36
Nueva Ecija Palayan[21] Regió III 1.853.853 13 5.751,33 18 322.33 19
Nueva Vizcaya Bayombong Regió II 397.837 63 4.378,80 30 90.86 66
Palawan[22] Puerto Princesa[10] Regió IV-B 892.660 30 17.030,75 1 52.41 77
Pampanga[23] San Fernando Regió III 2.226.444 9 2.044,99 64 1088.73 4
Pangasinan[24] Lingayen Regió I 2.645.395 5 5.451,08 21 485.3 8
Quezon[25] Lucena[10] Regió IV-A 1.882.900 12 8.926,01 8 210.95 41
Quirino Cabarroguis Regió II 163.610 72 3.486,16 43 46.93 78
Rizal[26] Antipolo[27] Regió IV-A 2.284.046 7 1.175,76 73 1942.61 1
Romblon Romblon Regió IV-B 279.774 65 1.533,45 68 182.45 46
Samar Catbalogan Regió VIII 695.149 40 6.048,03 15 114.94 61
Samar Oriental Borongan Regió VIII 405.114 62 4.640,73 27 87.3 67
Samar Septentrional Catarman Regió VIII 549.759 48 3.692,93 37 148.87 53
Sarangani Alabel Regió XII 475.514 59 3.601,25 39 132.04 55
Siquijor Siquijor Regió VII 87.695 77 337,49 77 259.84 28
Sorsogon Sorsogon City Regió V 709.673 38 2.119,01 62 334.91 17
Sultan Kudarat Isulan Regió XII 675.644 41 5.251,34 24 128.66 57
Sulu Jolo ARMM 849.670 31 2.135,25 61 397.93 13
Surigao del Nord Surigao Regió XIII 530.281 53 3.009,27 49 176.22 47
Surigao del Sud[13] Tandag Regió XIII 541.347 51 4.925,18 25 109.91 63
Tarlac Tarlac Regió III 1.243.449 21 2.736,64 52 454.37 12
Tawi-Tawi Bongao[28] ARMM 450.346 60 3.426,55 45 131.43 56
Valle de Compostela Nabunturan Regió XI 637.366 44 4.479,77 28 142.28 54
Zambales[29] Iba Regió III 720.355 37 3.714,40 36 193.94 43
Zamboanga del Nord Dipolog Regió IX 907.238 29 7.301,00 12 124.26 59
Zamboanga del Sud[30] Pagadian City Regió IX 1.688.685 16 5.914,16 16 285.53 22
Zamboanga Sibugay Ipil Regió IX 546.186 50 3.607,75 38 151.39 52
Metro Manila[26] Manila (Capital Regional) NCR 11.553.427 -- 636 -- 18747.04 --
  • Totes les poblacions i àrees del quadre inclouen les dades de les ciutats independents de les províncies dins de la província on són habitualment incloses per a finalitats estadístiques, però en realitat les ciutats independents són entitats de primer nivell amb el seu propi govern.
  • Metro Manila està inclosa al quadre amb una finalitat comparativa, éncara que no és una província sinó una regió administrativa.
  • Les dades de les àrees s'han extret de 2009 Factors de càlcul de l'IRA Arxivat 2011-04-02 a Wayback Machine..
  • Les dades de població s'han extret de l'Oficina Nacional d'Estadística Arxivat 2008-11-20 a Wayback Machine..

Referències

[modifica]
  1. «About the League of Provinces». [Consulta: 12 gener 2008].
  2. Les dades inclouen la ciutat independent de Butuan.
  3. Cabadbaran ha estat declarada capital oficial de la província, segons l'Acta de la República núm. 8811 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. De totes maneres, la seu del govern provincial està en procés de trasllat des de Butuan, on encara s'hi manté.
  4. La província manté un centre governamental a Luna, on moltes agències nacionals i provincial hi tenen la seu actualment. Agència Filipina d'Informació - Centre governamental d'Apayao establert a Luna[Enllaç no actiu]
  5. La ciutat d'Isabela està administrada per la Regió IX.
  6. Les dades inclouen la ciutat independent de Baguio.
  7. Les dades inclouen la ciutat independent de Naga.
  8. El govern provincial de Cavite aclareix que Imus és la capital provincial, mentre que la seu del govern provincial és la ciutat de Trece Martires. Lloc web oficial de la Província de Cavite - Perfil socioeconòmic. Arxivat 2009-03-01 a Wayback Machine.
  9. Les dades inclouen les ciutats independents de Cebú, Lapu-Lapu i Mandaue.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Com que el govern provincial té la seu en una ciutat independent, la província manté la seu fora de la seva jurisdicció.
  11. Les dades inclouen la ciutat independent de General Santos.
  12. Les dades inclouen la ciutat independent de Davao.
  13. 13,0 13,1 La població de les províncies de Davao Oriental i Surigao del Sud no inclouen les 4.555 persones que resideixen a les àrees que es disputen aquestes dues províncies.
  14. Les dades inclouen la ciutat independent d'Iloilo.
  15. Les dades inclouen la ciutat independent de [[Santiago (Filipines)|]].
  16. Les dades inclouen la ciutat independent d'Iligan.
  17. Les dades inclouen les ciutats independents d'Ormoc i de Tacloban.
  18. Les dades inclouen la ciutat independent de Cotabato.
  19. Les dades inclouen la ciutat independent de Cagayan de Oro.
  20. Les dades inclouen la ciutat independent de Bacolod.
  21. El govern provincial encara utilitza i manté instal·lacions a l'antiga capital, Cabanatuan.
  22. Les dades inclouen la ciutat independent de Puerto Princesa.
  23. Les dades inclouen la ciutat independent d'Angeles.
  24. Les dades inclouen la ciutat independent de Dagupan.
  25. Les dades inclouen la ciutat independent de Lucena.
  26. 26,0 26,1 La població de la Regió de la Capital Nacional i de la província de Rizal no inclouen les 24.789 persones que resideixen a les àrees que es disputen la municipalitat de Cainta (Rizal) i la ciutat de Pasig (NCR).
  27. El govern ha traslladat les seves operacions a Antipolo des de Pasig, encara que no existeix una legislació a escala nacional on s'hagi promulgat encara el reconeixement de la nova capital.Yehey! News - Board wants Antipolo officially named capital of Rizal[Enllaç no actiu]
  28. La Junta Nacional de Coordinació Estadística reconeix Bongao i Panglima Sugala com a capitals de la província. No obstant això, la capital provincial és Bongao, que de facto és la seu del govern provincial.
  29. Les dades inclouen la ciutat independent d'Olongapo.
  30. Les dades inclouen la ciutat independent de Zamboanga.