Vés al contingut

Dièresi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Umlaut)
Signes diacrítics

accent

accent agut ( ´ )
accent agut doble ( ˝ )
accent greu ( ˋ )

breu ( ˘ )
circumflex ( ˆ )
anticircumflex / "hàtxek" ( ˇ )
trenc ( ¸ )
dièresi o trema ( ¨ )
punt volat ( · )

anunaasika / punt superior ( ˙ )
anusvaara / punt inferior (  ̣ )

croc / dấu hỏi (  ̉ )
màcron ( ˉ )
ogonek / "Croc polonés" ( ˛ )
anell / kroužek ( ˚ )
dàsia ( ʽ )
psili (  ʼ )
dièresi ( ¨ )

Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics:

apòstrof ( )
barra ( | )
dos punts ( : )
coma ( , )
guionet ( ˗ )
titlla ( ˜ )
titlo (  ҃ )

Imatge d'un teclat amb la dièresi damunt la lletra "u".

La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".[1]

En llengua catalana hi ha tres accepcions de "dièresi": El signe diacrític, la llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d'un diftong i el nom genèric amb el qual són designats els diferents procediments quirúrgics usats per a dividir els teixits orgànics. Aquest article tracta del signe diacrític.

Ús general

[modifica]

La dièresi és un signe consistent en dos petits puntets col·locats sobre una vocal, per indicar que se n'ha d'alterar la pronunciació. Tot i la semblança gràfica, no s'ha de confondre amb l'umlaut.

En llengües com el francès o el grec, marca que la segona vocal pertany a una síl·laba diferent que la primera. Usualment la vocal que porta dièresi és tònica.

En espanyol, en canvi, indica que s'ha de pronunciar la U de determinats dígrafs (com GÜE, per exemple).

L'ús de la dièresi en català

[modifica]

En català, també s'empra damunt de les vocals i / u per indicar que aquestes vocals no formen diftong, sinó un hiat, amb la vocal anterior: veïna, llaüt, agraït, continuï, obeïes...[2]

Es posa dièresi en els casos següents:[3]

  • Quan hem de pronunciar una u que podria ser muda: al-gues / ai-gües, tan-ques / pas-qües.
  • Quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior i les normes de l'ortografia no ens permeten accentuar: pa-ís / pa-ï-sos, ai-re / ra-ïm, ei-na / ve-ï-na, cui-na / ru-ï-na, diu, di-uen / di-ürn, peu / peülla.
  • Quan una i entre vocals no fa de consonant: bis-ca-ia / bis-ca-ï-na, però in-clo-ï-a (d'incloure).

Excepcions

[modifica]

Hi ha excepcions a aquest ús:[4]

  • Mots començats pels prefixos 'anti-, co-, contra-, re-, "tele", "ràdio","semi" seguits de vocal: exemple reunir, antiimperialisme, contraindicació, reunificació. Però es posa dièresi en reïx i reüll, perquè no es consideren formats amb prefix.
  • En els mots acabats en vocal + els sufixos -isme, -ista, "us", "um": exemple egoisme, altruisme, altruista... Però es posa dièresi en lluïsme i proïsme perquè no es consideren formats amb sufix.
  • En les formes verbals d'infinitiu, gerundi, en els futurs i els condicionals acabades en vocal + IR (tercera conjugació): exemples: trair, traint, trairà, trairia, però en canvi sí al participi traït o al present traïm, traïu.
  • Si dues ii van seguides sempre porta dièresi la segona
  • Sempre porten dièresi les paraules que no tenen la tònica al diftong

Referències

[modifica]
  1. «Dièresi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Dièresi Arxivat 2016-12-01 a Wayback Machine. a edu365.cat
  3. Accents i dièresi, editorial Teide
  4. Dièresi al web de l'UOC