Vés al contingut

Verres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVerres
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortAbans de 41 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Pretor
Governador romà
Qüestor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaTertia Modifica el valor a Wikidata
ParesGai Verres (senador) Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
70 aCexili
43 aCproscripció Modifica el valor a Wikidata

Gai Verres (llatí: Gaius Verres; ca. 120 aC43 aC)[a] va ser un magistrat romà famós el seu processament per corrupció i abús de poder.

Orígens

[modifica]

Provenia d'una família patrícia, fill d'un senador del mateix nom Gai Verres. El seu cognomen significa «porc senglar».

Inicis en política

[modifica]

L'any 84 aC el cònsol Gneu Papiri Carbó el va nomenar qüestor de la Gàl·lia Cisalpina.Quan Sul·la va tornar de la seva campanya a àsia, va reclamar el consolat de Roma. En veure que Carbó estava caient en desgràcia, Verres es va fer partidari de Sul·la.[2] L'any 80 aC Sul·la el va enviar de llegat a Beneventum on va tenir part en les finques confiscades a la zona; fou cridat a donar comptes pels qüestors de l'erari el (81 aC) però el resultat és desconegut.

Després fou traslladat a Cilícia, acompanyant a Dolabel·la, qui poc després, a la mort del promagistrat d'àsia menor Gai Mal·leol, va ocupar el seu lloc i va participar en les exaccions del seu cap. Quan al seu retorn Dolabel·la fou acusat per Marc Escaure de malversació de diners públics, Verres va trair a Dolabel·la i va donar testimoni en contra seva (78 aC) a canvi d'immunitat.

Segons Ciceró, amb les riqueses adquirides es va assegurar l'elecció com a pretor l'any 74 aC amb la jurisdicció urbana. Les seves tasques foren deixades en mans de lliberts i secretaris, i la seva amant Quelidó.[3] Les seves confiscacions i defraudacions foren immenses; fins i tot la família de Gai Mal·leol (el seu predecessor com a qüestor a Cilícia) va perdre tot el seu patrimoni. En aquest any hi va haver un judici notable, el Judicium Junianum, en què va tenir una participació secundària.

Governador de Sicília

[modifica]

Al final de la seva magistratura va rebre la província de Sicília com a propretor on va anar en companyia de la seva dona i el seu fill i una colla de secretaris ambiciosos.[4]

El seu malgovern a Sicília (mapa) va esdevenir la seva fi com a polític.

Només desembarcar va començar les seves exaccions. Els seus més de dos anys de govern (73 aC a 71 aC) va assolar l'illa més que les dues guerres contra els esclaus dels darrers anys o que la més antiga guerra contra els cartaginesos. El fet que el nou propretor Arri quedés aturat a Itàlia vuit mesos per la guerra contra Espàrtac, va prorrogar el govern de Verres i el sofriment dels seus administrats.

Acusació de Ciceró

[modifica]

Durant el seu govern a Sicília es va apropiar d'obres d'art i va carregar els ciutadans amb el pagament de taxes il·legals. Degut a les queixes dels provincials, fou acusat formalment. El seu judici fou una causa política: si el senat l'absolia es provaria la seva corrupció i la jurisdicció podria ser transferida als equites; en canvi si el condemnava podria seguir igual. Ciceró havia estat qüestor a Lilibèon el 75 aC i havia promès als notables sicilians que exercitaria la seva influència per qualsevol cosa que li demanessin. Ara els sicilians li van demanar d'acusar a Verres. Ciceró va recollir proves; disposava de 110 dies però en va tenir prou amb 50.

Enjudiciament

[modifica]

Hortensi defensava a Verres, primer va tractar d'aturar el judici i quan no va poder, va tractar de posposar-lo fins a l'any 69 aC en què Hortensi mateix seria cònsol amb Quint Cecili Metel (parent de Verres) com a col·lega, Marc Cecili Metel (també parent o almenys partidari de Verres) com a pretor urbà i Luci Cecili Metel com a propretor a Sicília. Així, els jutges nomenats per Marc Acili Glabrió III, canviarien a persones susceptibles de ser subornades i Glabrió seria substituït en la presidència de la cort per Marc Metel. Ja era el mes de juliol i una jocs previstos per l'agost podien fer que el judici s'ajornés a l'any següent; però Ciceró va fer una exposició excel·lent i curta i va desarmar a Hortensi que l'endemà va abandonar la causa de Verres. Durant nou dies van comparèixer els testimonis mentre Verres anava de camí cap a Marsella. Ciceró va escriure set discursos dels quals Divinatio in Caecilium i Actio Prima, foren llegits i els altres compilats per ser llegits després del veredicte.

Verres fou condemnat i enviat a l'exili. Va estar exiliat 27 anys i va sobreviure als qui l'havien condemnat. Segons algunes fonts Marc Antoni, poc després de la formació del Segon Triumvirat va posar preu al seu cap per haver-se negat a tornar les obres d'art robades, però aquesta versió sembla poc creïble i més aviat sorgís de la propaganda antiantoniana.[5]

Família

[modifica]

Es va casar amb la germana d'un cavaller de nom Vetti Quiló, amb la qual va tenir un fill, que als 15 anys el va començar a ajudar en robatoris i vicis i va esdevenir senador. També va tenir una filla, que ja estava casada el 73 aC quan el seu pare va anar a Sicília.[6]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Verres és el seu nom gentilici, i no té cap cognomen conegut.[1]

Referències

[modifica]
  1. Oxford Latin Dictionary, 1968, p. 2039. «Verres -is, m. A Roman gentile name (orig. Verris, Osc. syncopated form of Verrius); esp. C. Verres, prosecuted by Cicero in 70 B.C. for misgovernment of Sicily.» 
  2. François Hinard, "Les proscriptions de la Rome républicaine", Roma, Publications de l'École française de Rome, 1985, p. 60
  3. Julien Dubouloz, Sylvie Pittia, "La Sicile de Cicéron: lectures des Verrines", ed.Presses universitaires de Franche-Comté, 2007, p. 58
  4. Yves Denis Papin, "Chronologie de l'histoire ancienne", Éditions Jean-Paul Gisserot, 1998, p. 65
  5. François Hinard, "Les proscriptions de la Rome républicaine", Roma, Publications de l'École française de Rome, 1985, p. 543
  6. Julien Dubouloz, Sylvie Pittia, "La Sicile de Cicéron: lectures des Verrines", ed.Presses universitaires de Franche-Comté, 2007, p. 63