país

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈis/^ⓘ, occidental /paˈis/
• Rimes: -is
• Etimologia: Del francès antic païs, del llatí pāgēnsis, de pagus ‎(«lloc rural»), segle XIII. Doblet del patrimonial pagès.

país m. ‎(plural països)

1. Unitat fisiogràfica o paisatgística.
2. Territori propi d'una ètnia determinada.
3. Territori i població d'un estat independent.
4. Pintura que representa viles, llocs, cases de camp, etc.
5. Tela o paper pintat que es posa en els ventalls.

• avantpaís
• rerepaís

• contrada, terra, regió
• nació, pàtria, terra
• estat, nació, república

• Síl·labes: pa·ís (2)
• Anagrames: apis, pisa, pisà, Pisà

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: país

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /paˈis/, meridional /paˈih/

Americà: alt /p(a)ˈis/, baix /paˈih/, austral /paˈis/

• Rimes: -is

país m. ‎(plural paises)

1. país (territori).

• Síl·labes: pa·ís (2)