terrat

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /təˈrat/, occidental /teˈrat/
• Rimes: -at
• Etimologia: De terra i el sufix -at, segle XII.

terrat m. ‎(plural terrats)

1. Coberta plana d’una construcció habilitada per al seu ús.
2. (septentrional, eivissenc) teulada

• Síl·labes: ter·rat (2)
• Anagrames: retrat, tarter

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB