Vejatz lo contengut

Comtat Venaicin

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Comtat Venaicin
Comtat Venaicin
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
bandièra blason
(Detalhs) (Detalhs)
Devisa nacionala : (cap)
Imne nacional : {{{imne}}}


Lengas oficialas latin
Capitala Carpentràs
Poder civil ancian Rector
Superfícia 802,03 km²
Populacion 246 955 ab. (2019)
Moneda anciana Florin
Moneda actuala Èuro
Escut de la Comtat

Lo Comtat Venaicin o la Comtat (sinonims arcaïcs: Venaicin, Venissa, Venisse) es un ancian país e un parçan d’Occitània[1] situat en Provença. La capitala dau país es Carpentràs. Sa populacion actuala es de 246 955 abitants. Es administrativament partit entre lei departaments francés de Vauclusa (242 453 abitants de 561 941) e de Droma (4 502 abitants de 517 709).

Lo gentilici n’es comtadin -a.

Dins son acceptacion contemporanèa, la Comtat correspond sovent al departament de Vauclusa, e totjorn inclaus Avinhon.

La Comtat es cedida al papa en 1274 pel rei de França Falip lo tresen. La capitala n'es Venasca, emai se lo sèti de la Curia es a Carpentràs. Carpentràs ven capitala en 1320. Après la venda d’Avinhon al papa en 1348, la Comtat e Avinhon son administradas cotria, mas lei doas entitats demòran legalament distintas. La Comtat es ocupada mai d’un còp per França als s. XVII e XVIII. A la Revolucion francesa, au contrari d’Avinhon qu’una municipalitat favorabla a l’annexion francesa i pren lo poder, los comtadins sembla que vòlon venir una monarquia constitucionala amb lo papa coma sobeiran. Après un conflicte armat amb Avinhon, la majoritat dei comunautats de la Comtat decidís finalament de votar l’annexion a França. Aquela se fa en 1791, Avinhon e Carpentràs venon dos districtes non restacats a un departament. Cal demorar 1793 per la creacion dau departament de Vauclusa, qu'agropa lei dus districtes, lo rèire principat d'Aurenja, e una part de Provença presa ais Bocas de Ròse e ais Basseis Aups.

  1. Segon la classificacion de Frederic Zégierman.