Vejatz lo contengut

Ermeric

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Ermeric
Biografia
Naissença ?
N. a
Decès 441
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País: Reialme sueu
Epòca: Antiquitat
Règne: 409 a 438
Successor: Rechila

Ermeric (o Hermeric) foguèt un rei sueu que regnèt de 409 a 438.

Fondacion del reialme dels sueves

[modificar | Modificar lo còdi]
Los reialmes vandals, sueu e alan de 411

En 409 los sueus conduches per Ermeric, amb los vandals asdinges de Gonderic, los vandals sillinges e los alans entran en Ispània[1],[2]. Dusqua 409, pilhan e saquetjan lo país.

En 411, Ispània es partejada entre los quatre pòbles. Los vandals asdinges de Gonderic ocupan lo Nòrd de Gallaecia, los sueus, lo Sud de la província, los vandals sillinges, la Betica, e los alans, la Lusitània e Cartagena[2].

Roma enveja alara, en 416, los visigòts, coma fœderati per los combatre. En 418, Walia desfa los vandals sillinges e los alans subrevivents qu'an perdut lor rei Attaces a la guèrra se plaçan jos la proteccion de Gonderic en Gallaecia[2].

en 429, los visigòts tornats en Gàllia, los vandals e los alans de Genseric passats en Africa[3], los sueus demòran los sols « barbars » en Ispània. Ermeric entrepren una politica d'espandiment, venguda aisida, en l'abséncia d'una oposicion militara vertadièra[4].

En 438, Ermeric, malaut, laissa lo poder a son filh Rechila, avant de morir en 441[5].

  1. Ploetz 1998, p. 359.
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Martroye 1907.
  3. Bey 2019, p. 60.
  4. Arias 2007, p. 17.
  5. Arias 2007, p. 18.