Georg Friedrich Händel
Georg Friedrich Händel
Georg Friedrich Händel | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
Georg Friedrich Händel. Portrèt de Thomas Hudson (1749)
| |||
Naissença | 23 de febrièr de 1685 | ||
Decès | 14 d'abril de 1759 | ||
Genre(s) | barròc | ||
Identificants | |||
BNF | . | ||
SUDOC | . | ||
BNE | . | ||
GND | . | ||
VIAF | . | ||
ISSN | . | ||
ZDB | . | ||
Joconde | . | ||
Mérimée | . | ||
IMDb | . | ||
NOR | . | ||
ISO standard | . | ||
|
George Friedrich Händel o George Frideric Handel (Halle, lo 23 de heurèr de 1685 - Londres, lo 14 d'abriu de 1759) que ho un compositor barròc alemand deu sègle XVIII. Influenciat per la musica italiana (hèra presenta dens lo son estil e sustot dens los son opera) la soa carrièra qu'espelí mei que mei en Anglatèrra e qu'ei tanben considerat com un compositor anglés. Que vadó famós per'mor deus sons opera, deus son concertos grosso e de las soas cantatas.
Enter las soas òbra mei conegudas e intrepetadas que podem mentàver Lo Messia, l'opera Juli César, la Water Music e la Music for the Royal Fireworks.
Vita[modificar | Modificar lo còdi]
Lo pair de Georg Friedrich Händel qu'èra surgen au servici de las corts de Saxe-Weissenfels e deu Margraviat de Brandenburg ; b'èra pas hèra favorable a la vocacion musicau deu son hilh, mes, totun, qu'avó lo parat d'estudiar aquest art (e mei que mei lo clavièr) dab Friedrich Wilhelm Zachow. Aqueste pair que's morí en 1697 e Händel que s'anè estudiar lo dret a l'Universitat de Halle. Que's torrnè virar de cap tà la musica totun e, en bèth tribalhar entà l'Opera de Hamburg, que creè las soa purmèras òbras liricas.
![](http://178.128.105.246/content-http-upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/London_Handel_House.jpg/200px-London_Handel_House.jpg)
En 1706 que viatgè en Italia envitat per duc de Toscana Gian Gastone de' Medici.
Qu ho nomat Kapellmeiter deu princi elector de Hanovre qui vadó George I d'Anglatèrra. Qu'ei atau com Händel e s'installè a Londres a s'escadore la màger part de la soa carrièra dab hauts e baish financièrs per'mor de la soa associacion dab la Royal Opera House, lo gran teatre de Covent Garden.
Que ho nomat tanben cap de l'Academia Reiau de Musica enter 1720 e 1728. A la soa mort, que ho sepelit hens l'Abadia de Westminster. Lo son ostau de Londres qu'ei uei un musèu.
- Compositors italians : Albinoni • Caccini • Corelli • Dall'Abaco • Frescobaldi • Gabrielli • Geminiani • Locatelli • Manfredini • Marcello • Monteverdi • Pergolesi • Popora • Sammartini • A. Scarlatti • D. Scarlatti • Tartini • Torelli • Uccellini • Vivaldi • Zipoli
- Compositors alemans : Bach • Buxtehude • Fasch • Händel • Pachelbel • Pezel • Quantz • Schütz • Telemann • Pepusch
- Compositors occitans : Barrièra • Bosinhac • Camprat • Gilles • Mondonvila • Moret • Santa-Coloma • Villeneuve
- Compositors francés : Boismortier • Couperin • Charpentier • Chédeville • Hotteterre• Leclair • Lully • Marin Marais • Rameau
- Compositors anglés : Clarke • Purcell
- Compositors àustriac : Georg Christoph Wagenseil
- Instruments de la musica barròca : Vriulon barròc • Viòla d'amor • Viòla de gamba • Clavecin • Espineta • Trompeta barròca • Teorba • Laüt • Guitarra barròca • Flabuta barròca