Vejatz lo contengut

Unicòrn (constellacion)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Traçat modèrne de la constellacion de l'unicòrn.

Monoceros (Unicòrn en occitan) es una constellacion de l'emisfèri sud definida en 1624 per l'astronòm alemand Jakob Bartsch (vèrs 1600 - 1633). Son nom es la forma latina d'un mot grèc ancian que sa significacion èra unicòrn. Ocupa l'espaci situat entre lei tres estelas dau Triangle de l'Ivèrn (Sirius, Betelgeuse e Procyon).

Monoceros es una constellacion relativament modèrna que foguèt suggerida per lo premier còp en 1612 ò 1613 per lo Neerlandés Petrus Plancius (1552-1622) e definida en 1624 per l'Alemand Jakob Bartsch (vèrs 1600 - 1633). Aquò èra lo prolongament d'una idèa apareguda au sègle XIII de traçar un cavau a partir deis estelas gaire lusentas situadas au sud dei constellacions dau Càncer e dei Geminis. D'astronòms persans semblan aver agut la meteissa idèa.

Estelas principalas

[modificar | Modificar lo còdi]

Monoceros es una constellacion malaisada d'observar car totei seis estelas de la constellacion, compres lei pus importantas, an una luminositat febla :

  • β Monocerotis (dicha Cerastes) es l'estela pus lusenta amb una magnitud aparenta de 3,76. Es un sistèma triple situat a aperaquí 690 annadas lutz format d'estelas de color blanca ò blava.
  • α Monocerotis (dicha Lucida ò Ctesias) a una magnitud aparenta de 3,94. Es una naneta jauna situada a 144 al de la Tèrra.
  • γ Monocerotis' (dicha Tempestris) es una giganta arange situada a 645 al. Sa magnitud es de 3,99.
  • δ Monocerotis' (dicha Kartajan ò Kargadan) es una estela blanca de la sequéncia principala que tèn una magnitud de 4,15 e qu'es situada a 375 al.

Objècts celèsts de remarca

[modificar | Modificar lo còdi]
Fotografia de l'amàs dubèrt M 50.

Monoceros tèn plusors objècts celèsts de remarca :

Liames intèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]



Las 88 constellacions modèrnas
AglaAltarAndromèdaAqüariAretAusèl de paradísBalançaBalenaBoièrBossòlaBurinCabeladura de BerenitzCameleonCàncerCans de caçaCapricòrneCarenaCassiopèaCefèaCentaureCigneCochièrColombaCompàsCopaCòrbCorona australaCorona borealaCrotz del SudDalfinDauradaDracErculesEridanEscorpionEscultorEscut de SobieskiFènixFlèchaFornGeminisGirafaGrand CanGranda OrsaGruaIdraIdra mascleIndianLausèrtLèbreLeonLinxLiraLopMaquina pneumaticaMicroscòpiMoscaOctantOphiuchusOrionPavonPegàsPeis australPeis volantPeissesPersèuPichon CanPichon CavalPichon LeonPichon RainalPichona OrsaPintrePopaRèglaRelòtgeReticulSagitariSèrpSextantTaulaTaureTelescòpiTocanTriangleTriangle australUnicòrnVelasVerge