Camenes
En la mitologia romana, les camenes van ser nimfes llatines de les fonts i eren invocades per les dones treballadores. Com que se suposava que l'aigua de les fonts era capaç d'inspirar la poesia, aviat van ser assimilades a les Muses de la mitologia grega.[1]
| Tipus | deïtat romana deïtat aquàtica  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Altres | |
 | |
Descripció
modificaHi havia quatre camenes (en llatí: Camenae):
En alguns textos es fa servir la paraula carmentae per referir-se només a les dues darreres d'aquesta llista i en un principi devien ser dos aspectes de Carmenta. Aquesta era la principal i pel dia de la seva festa, la Carmentàlia, les verges vestals feien un ritual amb aigua en un lloc proper a la Porta Capena, una porta de la muralla Serviana que comunicava amb el Latium, d'on es creu que procedeix el seu culte.[2]
Culte
modificaHi havia un bosc sagrat amb una font natural al mig, habitat per les camenes en una vall que s'estenia cap al nord-est des del sud del turó del Celi i estava travessat pel vicus Camenarum,[3] que duia a la via Àpia. Aquesta vall està actualment travessada per la Via delle Mole i el Ponte Marrana. Segons la tradició el rei Numa Pompili va fer construir a la vora d'aquesta font natural una aedicula de bronze.[4] Aquest santuari va ser tocat per un llamp i el van traslladar al temple d'Honos et Virtus (l'honor i la Virtut). Més endavant el cònsol Marc Fulvi Nobílior el va fer traslladar al temple d'Hèrcules i allà era anomenat aedes Herculis et Musarum.[5] El voltant de la deu es va decorar amb marbre en temps del poeta Juvenal (iii. 10). Alguns autors parlen de les seves aigües com excel·lents.[6]
Les camenes habitaven les fonts però no tenien poders sobre les aigües com Juturna o Portumnus.[2] Segons Agustí d'Hipona, les mares invocaven les camenes per ensenyar els nens a cantar.[7]
Referències
modifica- ↑ Parramon i Blasco, 1997, p. 42.
- ↑ 2,0 2,1 Charles Victor Daremberg, Edmond Saglio, "Dictionnaire des Antiquités grecques et romaines" article:, «camenae»
- ↑ Catàleg CIL:Corpus Inscriptionum Latinarum VI. 975, Reg. I
- ↑ Dedicat un 13 d'agost segons el Fasti Antiatinum ap. NS 1921, 108
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, XXXIV 19
- ↑ Platner i Ashby, 1929, p. 89-90.
- ↑ Agustí d'Hipona, La ciutat de Déu, IV, 11
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi. "Diccionari de la mitologia grega i romana". Barcelona: Edicions 62, Col·lecció El Cangur Diccionaris, nº 209, 1997. ISBN 84-297-4146-1.
- Platner, Samuel Ball; Ashby, Thomas. "A Topographical Dictionary of Ancient Rome". Oxford University Press, 1929.