Nimfa

criatura mitològica grega i romana
Aquest article tracta sobre figures de la mitologia grega. Vegeu-ne altres significats a «Nimfa (desambiguació)».

Les nimfes[1] (Νύμφαι) són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). També se les anomena oceànides.

Infotaula personatgeNimfa

Modifica el valor a Wikidata
Altres
SímbolNymph with bowl (en) Tradueix i Nimph Sitting on a Rock (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Pan i Siringa.

Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. En la mitologia romana foren identificades amb les camenes.[2]

A l'època homèrica es consideraven filles de Zeus i divinitats secundàries a les que s'adreçaven les pregàries i que podien arribar a ser temibles. Habitaven en grutes i passaven el temps cantant i filant. Sovint participaven en el seguici d'una gran divinitat, sobretot d'Àrtemis, o acompanyaven una altra nimfa de més categoria, com ara les nimfes serventes de Calipso o de Circe.

Sovint apareixen com les dones d'un heroi epònim d'una ciutat o d'un país, com en la llegenda d'Egina i Èac o la de Taígete. També intervenen en els mites amorosos, com Dafne, Eco, o Cal·listo. Els seus amants habituals són forces masculines de la natura, com ara Pan, els sàtirs o Príap. Els grans déus no rebutgen els seus favors, i s'uneixen a Zeus, a Apol·lo, a Hermes i a Dionís. De vegades s'enamoren i rapten nois joves, com Hilas.[3]

Classes de nimfes

modifica

Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que són considerades divinitats menors, i les que personificaven tribus, races o estats.

Les primeres es divideixen en:

  1. Nimfes de l'aigua: de l'oceà; dels rius, i les fonts, com les nàiades, les Oceànides (Ωκεανιδες) i les nereides.
  2. Nimfes de les muntanyes i coves (Orèades Ὀροδεμνιάδες o Ὀρειάδες)
  3. Nimfes de boscos, gorgues i encanyissades (Ἀλσηΐδες, Ὁληωροί, Αὐλωνιάδες, i Ναπαῖαι)
  4. Nimfes dels arbres (Dríades Δρυάδες, Ἁμαδρυάδες o Ἁδρυάδες)

Les segones agafaven generalment el nom d'allò que representaven

Llista de nimfes

modifica

Referències

modifica
  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 69
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.120. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  3. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 389. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

modifica