Tema de Viquipèdia:Taulell de consultes

En català tenim uns quants d'animals de tres lletres (gos, gat, bou, ruc, pop, boc, rap) i uns quants més que tenen més de tres lletres però que tenen tres fonemes (gall, peix, llop).

Hi ha realment un gran nombre d'animals entre els noms curts o és només una impressió meva?

Entenc que part del motiu ha de ser que les paraules quotidianes tendeixen a ser curtes i alguns dels meus exemples són animals domèstics habituals de fa molt, però s'ha estudiat la relació entre la mida dels noms dels animals i com són de familiars? És una fenomen que passa en moltes llengües?

Recordo que fa temps vaig llegir un assaig de Jorge Wagensberg que deia entre altres coses que la paraula "mama" té el so "M" en molts idiomes ja que és el que primer aprenen a dir els infants. Pot ser que la cosa vagi per aquí també.

En el mateix assaig, Wagensberg manifestava que papallona és una paraula de tres o més síl·labes en moltes llengües, malgrat tenir procedències diferents (papallona / mariposa / πεταλούδα / butterfly / farfalla / Tagfalter / bolboreta / tximeleta / papillon / ...). Sento no poder ajudar (només sé el que ja has dit, que les paraules freqüents solen ser curtes), però com a mínim podem compartir curiositats similars :p

El primer pas seria dur a terme una anàlisi estadística per veure si, efectivament, els noms d'animals tendeixen a ser més curts que altres substantius o només ho sembla. Se m'acudeixen força exemples de noms d'animals relativament comuns en el nostre àmbit lingüístic que no segueixen aquest esquema: cabra, ovella, cavall, petxina, conill, aranya, guineu, llebre, ocell, musaranya, balena, car[a]gol... i la mateixa papallona que esmenta el Pau.