Vés al contingut

328 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre328 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià328 aC (cccxxviii aC)
Islàmic979 aH – 978 aH
Xinès2369 – 2370
Hebreu3433 – 3434
Calendaris hindús-272 – -271 (Vikram Samvat)
2774 – 2775 (Kali Yuga)
Persa949 BP – 948 BP
Armeni-
Rúnic-77
Ab urbe condita426
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
350 aC 340 aC 330 aC - 320 aC - 310 aC 300 aC 290 aC
Anys
331 aC 330 aC 329 aC - 328 aC - 327 aC 326 aC 325 aC

El 328 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Pròcul i Barbat (o també any 426 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «328 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Conquestes d'Alexandre el Gran a Àsia

[modifica]
  • Arimazes, cabdill de la Sogdiana, rendeix «la Roca», una poderosa fortalesa que havia refusat d'entregar a Alexandre el Gran, quan una força de macedonis va aconseguir de pujar al cim. Aquestes són les darreres resistències de la satrapia de la Bactriana davant de l'embat de les tropes macedònies.[2] Quint Curci Ruf diu que Alexandre va crucificar Arimazes.[3]
  • Fundació d'Alexandria Ultima per Alexandre el Gran. Correspon a l'actual Kokand (Uzbekistan) a la Vall de Ferganà (Àsia central) i a la riba del Iaxartes (actual Sirdarià) i representa la ciutat més oriental de l'expansió hel·lènica. Tenia unes muralles de 60 estadis de circuit, segons Flavi Arrià. Els colons són mercenaris grecs, macedonis que ja han acabat el seu període militar i bàrbars de les contrades properes i té com a objectiu evitar les incursions dels bàrbars de l'est.[4]

Antiga Roma

[modifica]

Necrològiques

[modifica]
  • Mor d'un cop de llança Clit Meles, general macedoni, a mans d'Alexandre el Gran en el curs d'una discussió durant un festival en honor dels Dioscurs.[9][10][11][12]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, IV, 19
  3. Quint Curci Ruf. Història d'Alexandre el Gran, VII, 11
  4. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, IV, 1, 3
  5. Salmon, Edward Togo. Samnium and the Samnites (en anglès). Cambridge University Press, 2010, p.215. ISBN 0521135729. 
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 22
  7. Smith, William (ed.). «Scipio». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 15 febrer 2023].
  8. Puente y Franco, Antonio de; José Francisco Díaz. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 59 [Consulta: 26 abril 2022]. 
  9. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 21
  10. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, IV, 8, 9
  11. Quint Curci Ruf. Història d'Alexandre el Gran, VIII, 1
  12. Plutarc. Vides paral·leles: Alexandre el Gran, XVIII, 16