Vés al contingut

Adrian Lyne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdrian Lyne
Biografia
Naixement4 març 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Peterborough (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióHighgate School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1976 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0001490 Allocine: 7046 Allmovie: p100466 TMDB.org: 7270
Musicbrainz: c0633a2e-c811-4a46-bd93-7dc67ecec759 Discogs: 3097278 Modifica el valor a Wikidata

Adrian Lyne (Peterborough, 4 de març de 1941) és un productor i director de cinema anglès.

Biografia

[modifica]

Adrian Lyne va néixer a Peterborough, al comtat de Cambridgeshire, Anglaterra, tot i que es va criar a Londres.[1] Va estudiar a la Highgate School i a la dècada del 1970 va rodar els seus primers curts, The Table i Mr. Smith, inspirat per la Nouvelle Vague. També va realitzar nombrosos espots publicitaris.[2]

El 1980, va publicar el seu primer llargmetratge com a director, Dies d'adolescència (Foxes). El film aixeca un retrat de quatre adolescents sobre fons de sexe, droga i autoritat parental. Amb Laura Dern i Jodie Foster.[2]

El 1983, accedeix a la notorietat realitzant Flashdance, que és un enorme èxit mundial. El 1986, canvia de registre amb un film tòrrid d'estètica refinada: 9 setmanes 1/2 amb Kim Basinger i Mickey Rourke. Continua amb el thriller Atracció fatal, amb Michael Douglas i Glenn Close. Nou èxit, el film aconsegueix sis nominacions als Oscars 1988 (millor film, millor actriu, millor actriu secundària, millor guió adaptat i millor muntatge).[2]

El 1990, es troba amb un primer fracàs comercial amb L'escala de Jacob, una obra fantàstica més personal sobre els malsons i al·lucinacions d'un vell combatent del Vietnam encarnat per Tim Robbins. Adrian Lyne torna llavors al seu gènere de predilecció, les històries d'amor sulfuroses, amb Una proposició indecent l'any 1993. Hi dirigeix Robert Redford i Demi Moore.[2]

El 1997, adapta la novel·la Lolita de Vladímir Nabókov. Però el film rep els llamps de la censura que obliga a nombrosos talls sobretot per les escenes d'amor entre Jeremy Irons i el adolescent Dominique Swain. El 2002, signa el remake de La Femme infidèl (1969) de Claude Chabrol, titulat Unfaithful.[2]

El 2012, torna amb el projecte Back Roads, de la novel·la El Temps de la còlera de Tawni O'Dell.

Filmografia

[modifica]

Les seves pel·lícules més destacades són:[3]

Director

[modifica]

Productor

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Adrian Lyne». British Film Institute [Consulta: 12 gener 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Biografia - AlloCiné
  3. «filmografia». hollywood.com.