Vés al contingut

Anilita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAnilita

Cristalls d'anilita del dipòsit de Tilva Mika, Bor, Bor-Majdanpek, Sèrbia
Fórmula químicaCu₇S₄
Localitat tipusmina Ani, Ani-machi, Kitaakita, Akita, Tohoku, Illa de Honshu, Japó
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BA.10
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.05f Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/A.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.4.7.5
Heys3.1.4
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 7,89Å; b = 7,84Å; c = 11,01Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorgris blavós
Maclespresents; "neighboring twins"
Tenacitatsèctil
Duresa3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Diafanitatopaca
Densitat5,68 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1968-030
Any d'aprovació1969
SímbolAni Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'anilita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, a Ani-machi (Tohoku, Japó).

Característiques

[modifica]

L'anilita és un sulfur de coure, de fórmula química Cu₇S₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls aplanats o tabulars de fins a 5 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És de color gris blavós i de ratlla negra. Si s'escalfa per sobre dels 70°, l'anilita es descompon en digenita i covel·lita. Moltes de les associacions reportades de digenita i djurleïta, identificades per difracció de pols, podrien ser anilita i djurleïta, ja que l'anilita es transforma a digenita en ser molta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'anilita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba en filons de quars en drusa. Sol trobar-se associada a altres minerals com: djurleïta, covel·lita, yarrowita, spionkopita, wittichenita, tennantita, calcopirita o bornita. Va ser descoberta l'any 1969 a la mina Ani, a Ani-machi, a la Prefectura d'Akita (Tohoku, Illa de Honshu, Japó).

Referències

[modifica]
  1. «Anilite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 desembre 2015].
  2. «Anilite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 17 desembre 2015].