Vés al contingut

Ariane 6

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Ariane 6

Ariane 6 és un vehicle de llançament de l'Agència Espacial Europea (ESA). El disseny final va ser seleccionat en la reunió de l'ESA a nivell ministerial al desembre de 2014,[1] afavorint un disseny de coet de combustible líquid amb coets acceleradors sòlids sobre el disseny inicial de combustible sòlid.[2] Els requisits del projecte inclouen el desenvolupament d'un vehicle de llançament capaç d'aixecar 6,5 tones a l'òrbita de transferència geoestacionària per 70 milions d'euros a nou llançaments per any.[3][4]

El vol inaugural de l'Ariane 6 fou llençat el 9 de juliol de 2024 com a prova de vol que portava un simulador de masses i sis nanosatèl·lits, entre ells el 3Cat-4, dissenyat i guiat per la Universitat Politècnica de Catalunya que entre altres funcions mesurarà diversos fenòmens meteorològics i climàtics des de l'espai.[5] El coet es va llançar amb èxit a l'òrbita i l'etapa superior va realitzar una segona cremada per alliberar cubesats. Durant l'intent de realitzar una tercera cremada per desorbitar l'etapa superior, el sistema de propulsió auxiliar del coet va fallar impedint la darrera etapa.

Descripció

[modifica]

S'estan desenvolupament dues variants de l'Ariane 6:

  • Ariane 62, amb 2 acceleradors P120, tindrà un pes a l'envol d'unes 530 tones. Està dissenyat per llançaments de missions governamentals o científiques.[7] Amb capacitat de posar en òrbita GTO fins a 5.000 kg[8]:33 o 10.350 kg en òrbita LEO.[8]:45

Etapa principal

[modifica]

La primera etapa de l'Ariane 6 s'anomena Lower Liquid Propulsion Module (LLPM) o Mòdul de Propulsió Líquida Inferior. Té un diàmetre total de 5,4 m i conté unes 140 tones de combustible i comburent.[9] És propulsat per un sol motor coet Vulcain 2.1, que crema hidrogen líquid (LH₂) amb oxigen líquid (LOX).[10] Aquest motor coet és una versió actualitzada del Vulcain 2 utilitzat en l'Ariane 5 però amb un cost de producció menor.

Referències

[modifica]
  1. Peter B. De Selding «ESA Members Agree To Build Ariane 6, Fund Station Through 2017». SpaceNews, 02-12-2014 [Consulta: 3 desembre 2014]. Arxivat 3 de desembre 2014 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-12-03. [Consulta: 5 desembre 2014].
  2. Michel Cabirol «Faut-il donner toutes les clés d'Ariane 6 à Airbus et Safran?» (en francès). La Tribune, 07-07-2014 [Consulta: 5 agost 2014].
  3. «Ariane 6 Project Request For Consultation for Ariane 6 Key Launcher Elements - ATTACHMENT II : Technical Conditions» (PDF). European Space Agency. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2013. [Consulta: 5 agost 2014].
  4. «ESA lays out roadmap to Vega-C and Ariane 6 flights». ESA, 29-10-2020 [Consulta: 3 novembre 2020].
  5. «Europa enlaira l'Ariane 6, el coet amb què recupera la seva autonomia a l'espai». 324, 09-07-2024. [Consulta: 14 juliol 2024].
  6. «Ariane 6 - Ariane Group». ArianeGroup. [Consulta: 1r juliol 2017].
  7. 7,0 7,1 Amos, Jonathan «Europe to press ahead with Ariane 6 rocket». BBC News, 03-12-2014 [Consulta: 25 juny 2015].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Lagier, Roland. «Ariane 6 User’s Manual Issue 1 Revision 0». Arianespace, març 2018. Arxivat de l'original el 11 de novembre 2020. [Consulta: 27 maig 2018].
  9. «Ariane 6». ESA, 23-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-02-14. [Consulta: 14 febrer 2017].
  10. «Who we are» (PDF). Arianespace, maig 2016. Arxivat de l'original el 2017-02-14. [Consulta: 14 febrer 2017].

Vegeu també

[modifica]

Coets amb capacitats semblants: