Vés al contingut

Bassetita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBassetita

Bassetita procedent de la pegmatita de Hagendorf (Bavària, Alemanya)
Fórmula químicaFe2+(UO₂)₂(PO₄)₂(H₂O)10
Epònimlloc de descobriment Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusWheal Basset, Mines Basset, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed.8.EB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.20a Modifica el valor a Wikidata
Dana40.2a.16.1
Heys19.11.41
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 6,98Å; b = 17,07Å; c = 7,01Å; β = 90,53°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorgroc marronós, verd oliva, groc, groc bronze
Maclescomunes, dobles o individuals a 90° amb [001] paral·leles a [100], amb la superfície de contacte a (010) en alguns casos i amb (110) contra (011) en altres casos.
Exfoliacióperfecta en {010}; en {100} i {001}, bona
Fracturamicàcia
Tenacitatfràgil
Duresa2,5
Lluïssorsubvítria, cerosa
Color de la ratllagroc clar a blanc verdós
Diafanitattransparent
Densitat3,40 a 3,63 g/cm³ (mesurada); 3,63 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,603 nβ = 1,610 nγ = 1,617
Birefringènciaδ = 0,014
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 90°, calculat: 88°
Dispersió òpticaforta r > v
Fluorescènciano fluorescent sota llum ultrviolada
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1915
SímbolBas Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La bassetita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'autunita. Va ser anomenada l'any 1915 per Arthur Francis Hallimond pel grup de mines Basset (Cornualla, Anglaterra), en el qual el mineral va ser descrit per primer cop. La bassetita és isoestructural amb l'autunita, la novačekita-II i la saleeïta.[1]

Característiques

[modifica]

La bassetita és un fosfat de fórmula química Fe2+(UO₂)₂(PO₄)₂(H₂O)10. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.[1]

Estructura cristal·lina

[modifica]

L'estructura cristal·lina està composta per:

  • Capes tipus autunita ([(UO₂)(PO₄)]-), amb els vértexs compartits per bipiràmides de base quadrada d'U0₆ i grups fosfat tetraedrics.
  • Intercapes octaedriques de Fe(H₂O)₆.
  • Dues capes aïllades de molècules d'aigua.

Formació i jaciments

[modifica]

La bassetita és un mineral secundari rar que es troba en zones d'oxidació de dipòsits hidrotermals d'urani. S'ha descrit a tots els continents exceptuant l'Antàrtida i Oceania. A Catalunya s'ha descrit a la Mina Solita (Pallars Sobirà), en un context de conglomerats (Permià-Triàsic) amb disseminacions de cobalt i niquel, en discordança amb pissarres negres amb carbó del Carbonífer.[1][2][3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Bassetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Mata-Perelló, J.M. (1990) "Els Minerals de Catalunya". Institut d´Estudis Catalans. Barcelona. 441 pp
  3. «Solita Mine, Peramea, Baix Pallars, Pallars Sobirà, Lleida (Lérida), Catalonia, Spain». www.mindat.org. [Consulta: 3 gener 2017].