Vés al contingut

Batalla de Fortanet

Infotaula de conflicte militarBatalla de Fortanet
Primera guerra carlina
Batalla de Fortanet (Aragó)
Batalla de Fortanet
Batalla de Fortanet
Batalla de Fortanet

Fortanet des de l'ermita de Loreto
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data4 d'agost de 1836
Coordenades40° 30′ 16″ N, 0° 31′ 20″ O / 40.504306°N,0.522086°O / 40.504306; -0.522086
EscenariFortanet
LlocFortanet (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria liberal
FrontFront oriental
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) general Soria Bandera de la Creu de Borgonya Joaquín Quilez


La batalla de Fortanet va ser un dels combats de la primera guerra carlina.

Antecedents

[modifica]

A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, però evacuà la vila 9 de desembre en direcció a Calanda on foren interceptats.[1] Ram de Viu però fou reconegut i capturat el 27 de desembre a Manzanera,[2] jutjat i afusellat a Terol el 12 de gener de 1834. Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat,[3] i intentà unir les seves forces amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell,[4] però va patir una severa derrota prop de Maials.[4] Carnicer va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent Carles Maria Isidre de Borbó per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel Ramon Cabrera el comandament interí de les seves tropes, i en ser detingut pels cristins a Miranda de Ebro fou afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835,[3] i Cabrera prengué el comandament dels carlins al Maestrat.[4]

En previsió de la campanya d'hivern, Cabrera va ordenar al Serrador atacar la província de Conca i a Joaquín Quilez la de Terol. La derrota i les pèrdues sofertes a la batalla de Soneixa van impedir que Cabrera pogués atacar l'Horta de València.[5]

Quilez, en retirada a la seva base de Xelva després de la derrota el 25 de juliol de 1836 a la batalla d'Albaida[6] a mans de Luis de Salamanca Martínez de Pisón, el marquès de Villacampo i perseguit per les columnes liberals de José Grases, Narváez, Francisco Warleta i Villacampo. El general Soria, es va dirigir a Villarroya, pensant que es Quilez es podria dirigir a Fortanet o Villarluengo, i sabent que el 4 d'agost es dirigiria a Fortanet, s'hi va avançar.[7]

Batalla

[modifica]

El 4 d'agost de 1836 el general Soria va fer que els caçadors penguessin el castell de Fortanet i un turó proper mentre la cavalleria i tres batallons d'infanteria carregaven contra els carlins de Joaquín Quilez, i la resta de la infanteria prenia la serra, però els carlins van veure les maniobres i es van moure a un cingle, on reberen diverses càrregues, mentre els caçadors els atacaven pel flanc dret, provocant la retirada carlina, i després de dues hores de persecució els liberals van tornar a[7] amb més de 80 morts i 150 ferits.[8]

Conseqüències

[modifica]

L'endemà, Ramon Cabrera, va reunir les restes de la tropa i les de Francesc Tallada i Forcadell i de José Puértolas i va atacar Villarluengo, on els seus espies els havien dit que els liberals farien nit abans d'arribar a Castellote, però sense poder vèncer-los, Cabrera es va retirar.[9]

Cabrera, amb les seves forces i les de Joaquín Quilez, i Josep Miralles Marín el Serrador es van unir a l'Expedició de Miguel Gómez Damas que intentà infructuosament prendre Madrid.[10]

Referències

[modifica]
  1. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
  2. «Personajes carlistas» (en castellà). Rafael Ram de Viu, Baró d'Herbers. Rutadecabrera.com. Arxivat de l'original el 2014-03-30. [Consulta: 27 agost 2015].
  3. 3,0 3,1 Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659. 
  5. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 203.
  6. «Batalla de Fortanet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. 7,0 7,1 Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 208.
  8. Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (LAB - MAD). Madoz, 1850, p. 106. 
  9. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 211.
  10. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 

Bibliografia

[modifica]