Vés al contingut

Berlinita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBerlinita

Cristalls sintètics de berlinita
Fórmula químicaAlPO₄
EpònimNils Johan Berlin Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.08.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.8.AA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/A.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana38.4.2.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·lígranular a masiva
Estructura cristal·linaa = 4.941 Å, c = 10.94 Å; Z = 3
Grup puntualtrigonal trapezohedral, H-M: 32, Grup espacial: P3121
Colorincolora, gris clar, rosa clar
Maclessubparal·leles lamel·lars
Fracturaconcoidal
Duresa6,5
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,64 a 2,66
Densitat2,65 Modifica el valor a Wikidata
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1.524 nε = 1.532
Birefringènciaδ = 0.008
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolBer Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La berlinita és un mineral de la classe dels minerals fosfats. Va ser descoberta l'any 1868 en una mina de la província de Värmland (Suècia), sent nomenada així en honor de Nils Johan Berlin (1812-1891), farmacòleg suec.

Característiques

[modifica]

La berlinita és un fosfat anhidre d'alumini. És l'anàleg del quars, amb alumini i fòsfor en lloc de silici, pel que tenen tots dos minerals la mateixa estructura cristal·lina. Presenta la mateixa inversió tèrmica que el quars, però a menys temperatura. A més dels elements de la seva fórmula (AlPO₄), sol portar com a impureses: ferro i silici.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berlinita pertany a «08.AA - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations petits (alguns també amb grans)» juntament amb els següents minerals: alarsita, rodolicoita, beryllonita, hurlbutita, litiofosfat, nalipoita i olympita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma com un mineral molt rar per alteració hidrotermal o metasomatisme mineral. Sol trobar associada a altres minerals com: augelita, atacolita, cianita, pirofil·lita, scorzalita, lazulita, gatumbaïta, burangaïta, ambligonita, fosfosiderita, purpurita, apatita, moscovita, quars, hematita, alunita, aragonita, crandal·lita, francoanellita, guix, huntita, hidromagnesita, leucofosfita, nesquehonita, nitre o nitrocalcita.

A més del lloc on va ser descoberta, la berlinita també ha estat trobada a Alemanya, Austràlia, el Brasil, els Estats Units, Indonèsia, Itàlia, Madagascar, Portugal, la República Txeca, Romania, Ruanda, Suècia i Suïssa. A Catalunya se n'ha trobat al cap de Creus, a Cadaqués (Alt Empordà, Girona).[2]

Referències

[modifica]
  1. «Berlinite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 23 juliol 2015].
  2. 2,0 2,1 «Berlinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2015].