Vés al contingut

Boothita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBoothita

Boothita (verd) amb arsenosiderita (daurat) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCuSO₄·7H₂O
Nom IUPACsulfat de coure(II)—aigua (1/7)
Localitat tipusmina Alma (Alma Pyrite Mine), dipòsit Leona Heights, Leona Heights, Oakland, Oakland Hills, Diablo Range, Comtat d'Alameda, Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CB.35
Nickel-Strunz 9a ed.7.CB.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.03c Modifica el valor a Wikidata
Dana29.6.10.2
Heys25.2.4
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colorblau clar; blau clar a la llum transmesa
Exfoliacióimperfecta/regular - en {001} imperfecta
Duresa2 a 2,5
Lluïssorvítria, sedosa, nacrada
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,1 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,470 nβ = 1,480 nγ = 1,490
Birefringènciaδ = 0,020
Dispersió òpticarelativament feble
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1903
SímbolBoo Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La boothita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la melanterita. Rep el seu nom en honor de Edward Booth (1857-1917), químic a la Universitat de Califòrnia.[1]

Característiques

[modifica]

La boothita és un sulfat de fórmula química CuSO₄·7H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són molt rars, complexos, típicament fibrosos o cristal·lins massiu.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boothita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, bieberita, retgersita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

La boothita va ser descoberta a la mina Alma, a Leona Heights (Califòrnia, Estats Units) com a producte d'alteració de la calcopirita i associada a calcantita, melanterita i pisanita.[2] També ha estat descrita a altres indrets de Califòrnia i als estats nord-americans d'Arizona, Massachusetts, Montana, Nevada i Utah. Fora dels EUA ha estat descrita a Austràlia, França, Itàlia, Noruega, Rússia i Xile.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Boothite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 «Boothite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 15 juliol 2017].