Vés al contingut

Bosc de varec

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Biomes terrestres
Tundra
Taigà i bosc boreal
Praderies i matollars de muntanya
Bosc temperat de coníferes
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes
Boscos temperats de frondoses mixtos
Boscos, bosquets i matollars mediterranis
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs
Praderies, sabanes i matollars temperats
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals
Deserts i matollars xeròfils
Praderies i sabanes inundades
Zona riberenca
Zona humida
Biomes aquàtics
Estany
Litoral, zona de marees
Manglar
Bosc de varec
Escull de corall
Zona nerítica
Plataforma continental
Zona pelàgica
Zona bentònica
Fumarola hidrotermal
Emanació freda
Banquisa
Altres biomes
Zona endolítica
Bosc de varec

El bosc de varec és un bioma aquàtic amb gran densitat de l'alga bruna laminarial (varec). Està reconegut com un dels ecosistemes més dinàmics i productius.[1][2] Les zones petites de varec s'anomenen llits de varec.

Els boscos de varec es donen a tot el món en zones costaneres temperades i polars dels oceans.[1] El 2007, també es van trobar en una zona tropical prop de l'Equador.[3]

Està format per algues marrons de l'ordre Laminariales, els boscos de varec proporcionen un hàbitat tridimensional únic a organismes marins. Des del segle passat s'han estudiat molt, particularment la dinàmica tròfica[4]

Tanmateix la influència humana ha contribuït a la seva degradació especialment per sobrepesca i la recollida d'aquestes i altres algues.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Mann, K.H. 1973. Seaweeds: their productivity and strategy for growth. Science 182: 975-981.
  2. Pessarrodona, Albert; Assis, Jorge; Filbee-Dexter, Karen; Burrows, Michael T.; Gattuso, Jean-Pierre «Global seaweed productivity» (en anglès). Science Advances, 8, 37, 16-09-2022, pàg. eabn2465. DOI: 10.1126/sciadv.abn2465. ISSN: 2375-2548. PMC: PMC9473579. PMID: 36103524.
  3. Graham, M.H., B.Phi. Kinlan, L.D. Druehl, L.E. Garske, and S. Banks. 2007. Deep-water kelp refugia as potential hotspots of tropical marine diversity and productivity. Proceedings of the National Academy of Sciences 104: 16576-16580.
  4. Jackson, G.A. and C.D. Winant. 1983. Effect of a kelp forest on coastal currents. Continental Shelf Report 2: 75-80.
  5. Sala, E., C.F. Bourdouresque and M. Harmelin-Vivien. 1998. Fishing, trophic cascades, and the structure of algal assemblages: evaluation of an old but untested paradigm. Oikos 82: 425-439.

Enllaços externs

[modifica]