Vés al contingut

Constel·lació de l'Orada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula constel·lacióOrada 
Nom en llatíDorado
AbreviaturaDor
GenitiuDoradus
Simbologiael Peix espasa
Ascensió recta5
Declinació-60
Àrea179 graus quadrats
Posició 72a
Nombre d'estels Bayer/FlamsteedCap
Estel més brillantα Dor (3,27m)
MeteorsCap
Limita amb
Visible a latituds entre +20° i −90°.
Durant el mes de febrer a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

L'Orada (Dorado) és una constel·lació austral. Aquesta constel·lació fou una de les dotze constel·lacions creades per Pieter Sirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i apareix per primer cop a l'obra Uranometria de Johann Bayer el 1603. És notable per contenir la major part del Gran Núvol de Magalhães, mentre la resta pertany a Taula.

α Doradus

[modifica]

L'estel més brillant de la constel·lació α Doradus no és més que de la magnitud 3,30. Es pot trobar fàcilment situada a una dotzena de graus de CanopusCarinae) dins una regió molt pobre en estels.

Allunyat prop de 180 anys llum, α Doradus és un estel blau del tipus espectral A0, 120 vegades més brillant que el Sol, lleugerament variable (del tipus d'α ² Canum Venaticorum), passant de la magnitud 3,26 a la magnitud 3.30 en 2,95 dies.

γ Doradus

[modifica]

γ Doradus és un estel lleugerament variable, que varia alguns punts percentuals estre 4,23 i 4,27 en dos períodes successius de 17,5 i 18,1 hores. El seu comportament s'assembla a les variables de tipus δ Scuti, però la temperatura de γ Dor (7000K) és més feble per respondre al mateix mecanisme.

Altres estels

[modifica]

β Doradus és una variable cefeida, que evoluciona entre les magnituds 3,46 i 4,08 en 9,8426 dies.

R Doradus és una variable semiregular, que passa de 4,8 a 6,6 en un període de 338 dies, però en llum infraroig és una de les estrelles més brillants del cel.

Taula dels estels de Dorado

[modifica]
Estel Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(any llum)
Tipus espectral
α Dor 3,30 -0,36 176 A0V:
β Dor 3,76 -3,76 1039 F6Ia
γ Dor 4,26 2,72 66 F4III
HR 2102 4,65 2,47 89 K1III/IV
ζ¹ Dor 4,71 4,38 38 F7V
θ Dor 4,81 -1,31 546 K2III

Nota: els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos [1]

Objectes de cel profund notables

[modifica]

Com que Orada conté una part del Gran Núvol de Magalhães, és molt rica en objectes de cel profund. Totes les coordenades es donen per l'època J2000.0.

  • NGC 1566 (AR 04h 20m 00s Dec -56° 56,3′)[2] és una galàxia situada de cara. Dona nom al grup NGC 1566 de galàxies.
  • NGC 1755 (AR 04h 55m 13s Dec -68° 12,2')[3] és un cúmul globular.
  • NGC 1763 (AR 04h 56m 49s Dec -68° 24,5′)[4] és una nebulosa brillant associada a tres estel del tipus B.
  • NGC 1820 (AR 05h 04m 02s Dec -67° 15,9′)[5] és un cúmul globular.
  • NGC 1850 (RA 05h 08m 44s Dec -68° 45,7′)[6] és un cúmul globular.
  • NGC 1854 (RA 05h 09m 19s Dec -68° 50,8′)[7] és un cúmul globular.
  • NGC 1869 (AR 05h 13m 56s Dec -67° 22,8′)[8] és un cúmul obert.
  • NGC 1901 (AR 05h 18m 15s Dec -68° 26,2′)[9] és un cúmul obert.
  • NGC 1910 (AR 05h 18m 43s Dec -69° 13,9′)[10] és un cluster obert.
  • NGC 1936 (AR 05h 22m 14s Dec -67° 58,7′)[11] és una nebulosa brillant i és un de quatre objectes NGC molt a apropats un de l'altre, els altres són NGC 1929, NGC 1934 i NGC 1935.
  • NGC 1978 (AR 05h 28m 36s Dec -66° 14,0′) [[12] és un cúmul obert.
  • NGC 2002 (AR 05h 30m 17s Dec -66° 53,1′)[13] és un cúmul obert.
  • NGC 2027 (AR 05h 35m 00s Dec -66° 55,0′)[14] és un cúmul obert.
  • NGC 2032 (AR 05h 35m 21s Dec -67° 34,1′) (Seagull Nebula)[15] és una nebulosa complexa que conté quatre objectes NGC diferents: NGC 2029, NGC 2032, NGC 2035 and NGC 2040.
  • NGC 2070 (RA 05h 38m 37s Dec -69° 05,7′) més coneguda com a Nebulosa de la Taràntula.
  • NGC 2164 (RA 05h 58m 53s Dec -68° 30,9′)[16] és un cúmul globular.

Referències

[modifica]